Nuclear ‘vs.’ eòlica marina

La patronal elèctrica Unesa utilitza la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, per demanar als presidents de les autonomies de València, Castella-la Manxa i Catalunya que reclamin prolongar la vida útil de les centrals nuclears que funcionen en el seu territori i que s’ha pactat tancar progressivament del 2027 al 2035.

Des que la Comissió Europea va atorgar l’etiqueta “verda” a l’energia nuclear s’ha accelerat la revifada d’aquesta megatecnologia que després dels accidents de Txernòbil i Fukushima es donava per liquidada. Alguns analistes ja van diagnosticar que el declivi era en realitat una retirada estratègica per preparar una escalada amb el suport de les big tech. En canvi, el govern de Sánchez ha optat per ser fidel al seu programa electoral de substituir els 7.398,77 MW de potència dels set reactors (Almaraz I i II, Ascó I i II, Vandellòs II, Cofrents i Trillo) per renovables.

No podem, però, confiar-nos. El poderós lobby nuclear vol reactivar-se amb el suport internacional de la Comissió Europea, Euratom, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA), l’Associació Nuclear Mundial i el ressò de les recents directives signades pel president Trump a favor d’incentivar nous reactors i alhora declarar una moratòria per als projectes eòlics marins.

França, contràriament a la política energètica alemanya i espanyola, ha posat en funcionament un EPR (european presssurized reactor) a Flamaville de 1.600 MW i en vol construir de 6 a 14 més! La Xina ha aprovat també 11 nous reactors i vol esdevenir la primera potència nuclear mundial. L’empresa estatal russa Rosatom controla el 70% del mercat mundial i junt amb China National Nuclear Corporation han negociat una multitud de projectes en el continent africà.

Les ‘Big Tech’, liderades per Bill Gates, estan finançant els petits reactors SMR (small modular reactors) de 5 MW a 300 MW que s’emplaçarien al costat dels grans centres de supercomputació (data centers), colossals consumidors d’electricitat (del 6,7% al 12% del total als EUA), destinats a executar els projectes d’intel·ligència artificial (IA).

A Catalunya, tot i no poder decidir unilateralment la desnuclearització, hem aprovat una llei de canvi climàtic i transició energètica que ens ha de permetre esdevenir una nació energèticament autosuficient. Hem optat per no continuar depenent de la importació d’urani enriquit (també provinent de Rússia). Els reactors d’Ascó i Vandellòs aporten encara el 56,9% de l’electricitat que consumim i les renovables només el 18%, segons ha informat recentment el director general d’Energia, Josep Maria Serena, que ha declarat admetre el retard que tenim: “Farem la transició ecològica amb gas i serà trist.” Amb gas i potser també amb l’electricitat provinent dels parcs eòlics d’Aragó o dels flotants adjudicats pel govern francès a la zona narbonesa, al nord de Portbou.

La Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat) estableix que el 50% de la demanda elèctrica prevista per al 2030 ha de cobrir-se amb fonts renovables i el 100% el 2050. Amb aquest urgent full de ruta resulten inquietants les conseqüències de la legítima oposició al parc eòlic marí flotant de 500 MW a 24 km de la costa de Sant Pere Pescador que generaria el 45% de la demanda d’electricitat de les comarques gironines (que no arriben a produir el 2% de l’electricitat renovable de tot Catalunya). Les empreses promotores es queixen al govern de Sánchez per la lentitud en convocar les subhastes i demanen celeritat en les licitacions, mentre que el govern d’Illa es manté al paire pendent de la concertació social i política amb els municipis afectats.

El grup Renovem-nos opta, de forma raonable, per donar suport a la plataforma experimental Plemcat destinada a comprovar l’impacte ambiental de tres models diferents d’aerogeneradors flotants a la badia de Roses. Aquest grup està integrat per reconeguts ecòlegs i experts que han treballat en defensa del territori i de la biodiversitat. Volem creure que la Generalitat no toleraria un impacte greu de l’eòlica marina davant del cap de Creus, com tampoc ho consentirien els científics del CSIC que han redactat els POEM (plans d’ordenació de l’espai marítim).

La controvèrsia entre opositors, científics, empreses i polítics evadeix, però, el risc d’un accident amb fusió del nucli, probabilitats que no podem totalment descartar si s’acaba autoritzant allargar el període de vida dels reactors. En el debat energètic, que s’ha de produir escoltant totes les veus documentades, no hauríem de fer el joc al lobby nuclear, representat per Iberdrola (paradoxalment una de les vuit empreses promotores que aspiren a guanyar el parc eòlic) i Endesa, elèctriques que volen continuar dominant el sector energètic català.