Fora indefinidament

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha d’estar fins als mateixos matxembrats de sentir que li pregunten quan tornarà la seu del banc a Catalunya. Sent la pregunta cada cop que s’acosta l’aniversari de la fugida. Sent la pregunta cada cop que presenten els comptes anuals. Sent la pregunta cada cop que fa una entrevista en algun mitjà de comunicació. Sent la pregunta cada cop que una de les empreses que van fugir, torna, sigui la cimentera Molins o sigui el Banc de Sabadell. Una mica per compensar no em fa res dir-li, com ja li vaig dir a Oliu, que se la confiti, la seu. Ben confitada. Per mi i tant, que no pateixi gens, que ja sé que no ho fa ni ho ha de fer. Fins i tot m’agrada més el seu caràcter que el d’aquests que ara tornen, tornin pel motiu que tornin. Varen marxar per obediència deguda i per fer-nos por, i en alguns cercles ho varen aconseguir. Doncs endavant les atxes! Gortázar, a més, no s’està de res i sempre contesta. Aquesta vegada ha dit que CaixaBank “és on vol”, que de Catalunya se n’acomiada “indefinidament” i que se senten “particularment valencians”. Dòmino! Però dòmino, dòmino! Fixeu-vos amb quina picardia, amb quina gràcia i amb quin nivell ho tanquen i ho deixen preparat per quan l’esdevenir de les transformacions bancàries els prepari una opa hostil a ells. Jugaran la carta Oliu i ens explicaran que per ells, com per Joan Fuster, dir-se valencians era la manera de dir-se catalans!