Patinets per la vorera

No fa gaire, vaig veure al centre d’una ciutat metropolitana –tant se val quina, perquè estic segura que no serà pas l’únic cas– un fet força lamentable. Un pare anava amb el cotxet del seu fill per un carrer estret i van estar a punt de ser atropellats, pare i nadó, per dos nois que circulaven amb sengles patinets elèctrics per la vorera. Lluny de disculpar-se, els nois van acabar discutint a crits perquè no entenien els retrets de l’home, espantat i enfurismat a parts iguals perquè tant ell com la seva criatura havien estat a punt de ser atropellats. De seguida em vaig solidaritzar amb ell. Ja fa uns quants anys que caminar tranquil·la pel carrer s’ha convertit en una entelèquia, un oxímoron, una situació que et duu a mirar a banda i banda quan surts d’una porteria, d’una botiga, per la por de ser atropellada per una bicicleta o un patinet que transita per carrers i voreres a tota velocitat i en qualsevol direcció sense tenir en compte els vianants de cap edat, que s’han convertit en l’element més vulnerable de les ciutats. Per això m’alegro que a Barcelona la Guàrdia Urbana comenci a multar els incívics sobre dues rodes. Segur que són ja moltes les ciutats que ho fan –desconec les que s’han posat dures amb els conductors de patinets i bicicletes que no respecten les normes–, a falta que la Direcció General de Trànsit unifiqui del tot criteris que han de regular la circulació de patinets i bicis a les ciutats. Segur que són majoria els que circulen bé, però també els dic que estic cansada de veure com els ciclistes fan eslàlom per esquivar-me als passos de vianants.