L’últim Duot a Perpinyà

Quan ja no queden sales de cinema ni cartelleres que convidin a la peregrinació a Perpinyà, per veure aquells títols als quals el nacionalcatolicisme de la dictadura franquista barrava el pas dels Pirineus, la capital del Rosselló encara preserva algun reducte com a reclam per als amants de la llibertat creativa i artística. Ara que la censura no la determina la repressió política o religiosa sinó l’opressió del mercat; que l’afany o la necessitat d’aprendre, conèixer i descobrir ha quedat esmorteït a cop de tuit, i que la implantació del consum de masses ha fagocitat el criteri propi, és de celebrar que encara quedin racons al món disposats a acollir propostes a contrapel d’allò que la comercialitat, el benefici material i la rendibilitat financera determinen. Que segueixin existint espais i persones amb la determinació de donar aixopluc a artistes que no entenen el seu ofici com una feina funcional amb finalitats crematístiques per entretenir el personal, sinó com una forma d’expressar el seu talent al marge de la formalitat i les convencions. Un exercici, en definitiva, de simple i pura llibertat. Un terme tan suat en el discurs d’avui que ha quedat desvirtuat, quan en essència segueix sent la capacitat que més por genera dins la conducta humana. Per tot plegat cal premiar un espai i una associació cultural i alternativa com L’Anthropo, que ja fa uns quants anys que promou i genera activitats de lliure creació des de la seva fundació a Perpinyà. I on precisament aquest dimecres, 5 de febrer, molts podem tenir un bon pretext per tornar a visitar-la per veure en acció la màgia dels Duot, una parella musical realment única i absolutament brillant que tragina gairebé dues dècades d’exploració sonora a les seves espatlles. Es tracta d’un igualadí errant, Albert Cirera, que s’ha passejat pel Chiado fins al Río de la Plata, passant per les muntanyes Rocoses i els fiords nòrdics amb el seu saxo com a divisa. I d’un banyolí irreductible, Ramon Prats, pel qual la bateria és una extensió del seu propi cos. Junts han establert una societat tan consolidada que desafia límits i fronteres amb una naturalitat esfereïdora. Darrere l’etiqueta del free-jazz, allò que realment assoleixen és que la música recuperi la seva naturalesa salvatge. I això bé val una escapada a Perpinyà.