El bunyol del carrer Urgell

Lle­vat dels dies de pluja com ahir, la mobi­li­tat per Bar­ce­lona ha millo­rat els dar­rers temps. Els últims estu­dis indi­quen que hi ha menys cir­cu­lació i aquesta és, també, la per­cepció que tenen bona part dels ciu­ta­dans. La crisi (més atur, per tant menys gent que es des­plaça) així com la pujada del preu de la ben­zina s’asse­nya­len com dos fac­tors claus per enten­dre el des­cens de cot­xes. Un ter­cer motiu és l’incre­ment expo­nen­cial, mes rere mes, de l’ús de la bici­cleta. Bar­ce­lona ja és la ciu­tat del Bicing, una bona idea ini­cial de Jordi Por­ta­be­lla que ha resul­tat ser l’èxit més gran de l’alcalde Hereu. Ara bé, amb tan­tes bicis a l’asfalt, cal regu­lar millor la coha­bi­tació entre ciclis­tes i vehi­cles de motor però, sobre­tot, entre ciclis­tes i via­nants que cada vegada més, i d’una manera exa­ge­rada, són l’ele­ment més dèbil. No es pot viure pen­dent dels equi­li­bris.

Aga­fem un cas. El car­ril bici del car­rer Urgell ha resul­tat ser un nyap damunt de l’altre. Més enllà de l’esmena a la tota­li­tat de lle­var un car­ril a una via ràpida, l’AVUI va denun­ciar tres bunyols que ara s’han hagut de cor­re­gir. Al car­rer Mallorca, el car­ril bici pas­sava a tocar de la porta d’una escola. No s’explica que els tècnics de l’Ajun­ta­ment hi dones­sin el vis­ti­plau. Tam­poc és lògic que s’inau­gurés un tram, a tocar del mer­cat de Sant Antoni, on el car­ril passa pel mig d’una gaso­li­nera. Ara es cor­re­gei­xen aquests errors evi­ta­bles. Ja a les pri­me­res set­ma­nes es va haver de solu­ci­o­nar el semàfor dels cot­xes que, pujant per Urgell, volien girar a París cap a la dreta. Dels dos car­rils de gir obli­ga­tori en van haver d’esbor­rar un perquè Urgell que­dava col·lap­sat per culpa d’un semàfor que con­fon molts con­duc­tors i que ja ha cau­sat més d’un acci­dent. Bicis sí, i tant. Però cal una pla­ni­fi­cació més acu­rada i no tenir tanta pressa per tallar la cinta inau­gu­ral.

Al car­rer, com a la vida, no es tracta de fer equi­li­bris. La qüestió és no caure i que no et tirin a terra.