La Casa Orsola com un símbol

El problema de l’accés a l’habitatge és molt complex i no respon a una única qüestió. L’administració no hi ha intervingut durant dècades i a hores d’ara la situació s’ha desfermat en molts municipis de Catalunya, amb Barcelona com a màxim exponent. Probablement perquè és una qüestió que s’ha universalitzat i en algun moment pot afectar qualsevol de nosaltres, centenars de persones es van concentrar en el desallotjament previst a la Casa Orsola de la capital catalana la setmana passada. Ja no es tracta d’un desallotjament a un inquilí que se salta els rebuts mensuals o que té necessitats econòmiques que no li permeten afrontar les quotes. Es tracta de veïns que estan al dia de pagament, que fan front a preus de mercat però als quals igualment se’ls vol fer fora de casa seva. El problema a la Casa Orsola, com a tants altres blocs d’habitatges de Barcelona, és que són edificis comprats per fons inversors on s’han anat expulsant els llogaters. Quan s’acaben els contractes es notifica la voluntat de no renovar-los i, en cas que el llogater estigui interessat a mantenir l’acord, posen els pisos a preus desmesurats que fan impossible seguir-hi vivint. Ningú posa en dubte el dret del propietari a decidir que vol recuperar un immoble. És legal i legítim. Però el cas de la Casa Orsola és fer un pas més. I per això per a molts ciutadans ha representat un punt d’inflexió que ha fet que hagin dit prou a l’especulació i que l’hagin convertit en un símbol del que no volen que esdevingui Barcelona.

Amb un mercat en tensió des de fa anys –per la conversió, primer, de molts pisos en habitatges turístics i, després, en pisos de lloguer de temporada–, els ciutadans són cada cop més expulsats fora de la capital catalana. I aquesta complexitat afecta no només els inquilins, sinó que també determina l’estructura social d’una Barcelona que està canviant i on costarà trobar aquell sabor de barri que durant dècades l’ha caracteritzat tot i els creixements que ha experimentat. La Casa Orsola i el suport contra el seu desallotjament són un reflex que calen solucions urgents i que es garanteixi un dret universal com és el dret a l’habitatge.