L’alcohol i els menors d’edat

En la celebració d’un aniversari, arriba el moment de servir el cava i fer un brindis per l’homenatjada. Alguns dels menors de la família, els que ronden els 15 anys, demanen que se’ls serveixi “un dit” d’allò perquè no es volen perdre el moment. Pretenen fer xocar les copes però s’intueix que també els fa una certa gràcia beure a la salut de la protagonista de la festa, ni que sigui un xarrupet. Els adults es divideixen ràpidament en dos grups: el primer, el que accedeix a la demanda dels menors, convençuts que un glop no els farà cap mal. El segon, el que es nega a accedir a la petició perquè no volen ser ells qui incitin gent de quinze anys a consumir alcohol. Sé de pares i mares que compren ampolles de ginebra als seus fills de setze i disset anys, quan surten de festa amb la colla, perquè prefereixen saber què ingeriran abans no quedin atrapats per les urpes de les begudes de gerra, que són més nefastes que pegar a un pare. Desconec, però, quin és el moment ideal per tolerar amb esportivitat que els nostres fills consumeixin alcohol. L’altre dia, uns quants amics que ronden la cinquantena explicaven que quan tenien quatre o cinc anys, la seva àvia els donava un xopet de conyac, de vi o de whisky, per combatre els refredats. Juraven que era oli en un llum i puc donar fe que totes aquestes persones, d’ençà que són adultes, beuen alcohol amb moderació. També tinc clar que els seus fills, i els meus, tastaran l’alcohol quan els surti dels bemolls perquè no seré jo una mare de les que posen la mà al foc per ells, si parlem del que fan i no fan quan no els tinc davant dels morros. Però a banda d’alertar-los dels inconvenients de beure alcohol en excés, m’agradaria saber en quin instant hem de normalitzar que aquells a qui fins fa quatre dies els entusiasmava la Coca-Cola ara demanin cubates de l’alçada de la Torre Eiffel.