“Mí no hablar español”

Hi ha un gran dis­gust a la Casa Reial espa­nyola per un decret de Donald Trump que ha estat com una bona pun­tada de peu a allò que no sona. El mateix rei espa­nyol, sem­pre tan poruc en temes de política inter­na­ci­o­nal, no se n’ha pogut estar i ha alçat la veu con­tra allò que con­si­dera una vul­ne­ració que va més enllà dels drets humans.

No par­lem d’immi­gració, d’aran­zels, de política expan­si­o­nista, de Gaza, dels col·lec­tius LGTBI+, del nou imperi de les xar­xes soci­als i tot allò que està minant alguns dels grans prin­ci­pis democràtics for­jats després de la Segona Guerra Mun­dial. El rei espa­nyol ha que­dat mut, fins i tot en saber –perquè algú l’hi deu dir– que el nou pre­si­dent dels EUA vol aixe­car un com­plex turístic sobre les ter­res de dos mili­ons de pales­tins en el nos­tre Medi­ter­rani.

De totes les baja­na­des i ame­na­ces del nou empe­ra­dor d’Occi­dent, el Neró del segle XXI, només una ha dei­xat en fora de joc el Borbó espa­nyol. Par­lem, és clar, de la decisió de treure l’idi­oma cas­tellà del web ofi­cial de la Casa Blanca. Això sí que ha fet pupa. El rei mateix ha avi­sat que segur que hi haurà una rec­ti­fi­cació i que el temps posarà el “seu” idi­oma al lloc que li cor­res­pon. L’obsessió del monarca no és, doncs, que una certa idea de democràcia libe­ral sigui res­pec­tada al país més poderós del món, sinó que la llen­gua “que no va ser impo­sada mai a ningú”, en parau­les del seu pare, no sigui arra­co­nada de les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als.

Gràcies a Trump, el naci­o­na­lisme espa­nyol que lidera el seu rei veurà i viurà en la seva pròpia pell com el seu idi­oma és menys­tin­gut i, amb una mica de for­tuna, des­a­pa­reix de les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als nord-ame­ri­ca­nes, que han deci­dit que si tot­hom es pot enten­dre en anglès ja no cal gas­tar ni un cèntim de dòlar en tra­duc­ci­ons.

El cas­tellà pot anar morint als EUA amb les matei­xes armes que els espa­nyols inten­ten liqui­dar el català, no només als Països Cata­lans, sinó també a Europa. És un petit premi de con­so­lació, si voleu, però ja tocava que algú fes veure a molts dels nos­tres veïns que Espa­nya ja no és ni tor­narà a ser mai l’imperi en què no es pon el sol.

La influència de la diplomàcia espa­nyola i del mateix monarca no ha estat mai capaç de donar un esta­tus pres­tigiós a la llen­gua de Cer­van­tes. De fet, molts migrants de l’Amèrica Lla­tina ama­guen el seu ori­gen fent veure que la des­co­nei­xen quan tre­ba­llen davant del públic.