Opinió

La monarquia

Lluís Simon

“Mí no hablar español”

Hi ha un gran dis­gust a la Casa Reial espa­nyola per un decret de Donald Trump que ha estat com una bona pun­tada de peu a allò que no sona. El mateix rei espa­nyol, sem­pre tan poruc en temes de política inter­na­ci­o­nal, no se n’ha pogut estar i ha alçat la veu con­tra allò que con­si­dera una vul­ne­ració que va més enllà dels drets humans.

No par­lem d’immi­gració, d’aran­zels, de política expan­si­o­nista, de Gaza, dels col·lec­tius LGTBI+, del nou imperi de les xar­xes soci­als i tot allò que està minant alguns dels grans prin­ci­pis democràtics for­jats després de la Segona Guerra Mun­dial. El rei espa­nyol ha que­dat mut, fins i tot en saber –perquè algú l’hi deu dir– que el nou pre­si­dent dels EUA vol aixe­car un com­plex turístic sobre les ter­res de dos mili­ons de pales­tins en el nos­tre Medi­ter­rani.

De totes les baja­na­des i ame­na­ces del nou empe­ra­dor d’Occi­dent, el Neró del segle XXI, només una ha dei­xat en fora de joc el Borbó espa­nyol. Par­lem, és clar, de la decisió de treure l’idi­oma cas­tellà del web ofi­cial de la Casa Blanca. Això sí que ha fet pupa. El rei mateix ha avi­sat que segur que hi haurà una rec­ti­fi­cació i que el temps posarà el “seu” idi­oma al lloc que li cor­res­pon. L’obsessió del monarca no és, doncs, que una certa idea de democràcia libe­ral sigui res­pec­tada al país més poderós del món, sinó que la llen­gua “que no va ser impo­sada mai a ningú”, en parau­les del seu pare, no sigui arra­co­nada de les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als.

Gràcies a Trump, el naci­o­na­lisme espa­nyol que lidera el seu rei veurà i viurà en la seva pròpia pell com el seu idi­oma és menys­tin­gut i, amb una mica de for­tuna, des­a­pa­reix de les ins­ti­tu­ci­ons ofi­ci­als nord-ame­ri­ca­nes, que han deci­dit que si tot­hom es pot enten­dre en anglès ja no cal gas­tar ni un cèntim de dòlar en tra­duc­ci­ons.

El cas­tellà pot anar morint als EUA amb les matei­xes armes que els espa­nyols inten­ten liqui­dar el català, no només als Països Cata­lans, sinó també a Europa. És un petit premi de con­so­lació, si voleu, però ja tocava que algú fes veure a molts dels nos­tres veïns que Espa­nya ja no és ni tor­narà a ser mai l’imperi en què no es pon el sol.

La influència de la diplomàcia espa­nyola i del mateix monarca no ha estat mai capaç de donar un esta­tus pres­tigiós a la llen­gua de Cer­van­tes. De fet, molts migrants de l’Amèrica Lla­tina ama­guen el seu ori­gen fent veure que la des­co­nei­xen quan tre­ba­llen davant del públic.

El destructor de llengües

Lluís Simon

La preocupació pel castellà als EUA contrasta amb la història genocida, humana i cultural que l’antic imperi espanyol va perpetrar al continent americà. N’hi ha de documentades unes 900, però moltes van desaparèixer arran de l’arribada dels espanyols. No hi ha tampoc cap programa de l’Institut Cervantes per mirar de recuperar aquesta memòria cultural. Simplement l’Estat espanyol espera que les llengües minoritàries que encara es parlen vagin desapareixent perquè la lluita, com sabem els catalans, és desigual. Només alguns governs que reivindiquen les seves arrels indígenes fan esforços per evitar-ho. Per això no cal posar-se les mans al cap si el castellà estarà en perill als EUA. S’ho han buscat.

Aga Khan IV, adeu a l’amic del Borbó

Lluís Simon

La mort de l’imam Aga Khan IV, líder espiritual de l’ismaïlisme xiïta, ha sacsejat la casa reial espanyola. Aquest príncep, un dels homes més rics del món, no només era amic personal de Joan Carles I, sinó que va rescatar la infanta Cristina quan ella es va “exiliar” a Suïssa arran del judici del cas Nóos. La filla del Borbó vivia a Barcelona i treballava, o això deien, a la fundació de La Caixa. Karim al Hussaini, com es deia l’imam, la va acollir a Ginebra perquè fugís del soroll provocat pels negocis d’Urdangarin, dels quals ella era sòcia. Aga Khan IV va ser tot un personatge. Descendent de Mahoma, segons els seus fidels, es va casar amb models i princeses i va viure, com el seu amic Borbó, a cos de rei.

Girona, capital l’Hospitalet

Lluís Simon

Un cop més el rei espanyol no es va atrevir a trepitjar Girona per repartir els premis coneguts com a Princesa de Girona Social 2025. El lloc escollit va ser aquesta vegada l’Hospitalet de Llobregat i el nom de l’esdeveniment ja és oficialment, o això diu la casa reial, Princesa de Girona CongresFest. Ara només falta que hi treguin la paraula Girona del mig i ja serem al cap del carrer. Que reparteixin tots els premis que vulguin, però que no facin exhibicionisme fàcil de la seva ocupació colonial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia