El Consell, davant del mirall

Nascut el 30 d’octubre del 2018, el Consell de la República encara les eleccions internes per elegir el president que substituirà Carles Puigdemont en el moment més baix de la seva història. Els comicis han situat davant del mirall un organisme republicà que, com relatava fa més de sis anys aquest diari, es definia en la seva presentació pública com “el dipositari explícit de la legitimitat sorgida de l’1-O” i una eina lliure del “constrenyiment” de l’Estat espanyol que avanci “per la via dels fets cap a la República”, en paraules del mateix Puigdemont. I el reflex de l’espill no agrada, gens. El Consell no només no ha avançat en els seus propòsits fundacionals, sinó que al llarg del temps també ha anat perdent transversalitat i suports. Del consens inicial del 2018 que aplegava l’independentisme polític i social no en queda res. I al degoteig de baixes i distanciaments, amb sigles com ara les d’ERC, la CUP i l’ANC, s’hi han d’afegir les tensions internes viscudes recentment i les acusacions recents a l’exconseller Toni Comín d’haver desviat donacions de l’ens, que ell nega. Comín és un dels quatre candidats que es presenten a liderar un Consell de la República que, al web, es defensa com a més necessari que mai. Però que, passades les eleccions, haurà de demostrar que ho és.