Som 10 milions
Ramon Amigó, onomasiòleg
Diumenge vinent, 16 de febrer, s’escauen cent anys del naixement de l’escriptor, professor i estudiós de l’onomàstica, la toponímia i l’antroponímia Ramon Amigó i Anglès (Reus, 1925-2011). La figura d’Amigó ha estat pionera i clau, des del Baix Camp, en la formació i consolidació d’aquests tipus d’estudis en els territoris de parla catalana. Per aquest motiu, dissabte d’aquesta setmana, 15 de febrer, el Centre de Lectura de Reus i la Societat d’Onomàstica han organitzat, a partir de les deu del matí, una jornada, oberta al públic, dedicada a la seva persona i a la seva obra en què intervindran Joan Tort, que en farà una semblança biogràfica; Joan Anton Rabella, que glossarà la seva relació amb l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans; Eugeni Perea, que referirà l’Escola Amigó d’Onomàstica, i, finalment, Pere Navarro, que establirà l’estat de la qüestió dels inventaris onomàstics del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A la mateixa entitat, es pot visitar fins al dia 28 de març una exposició bibliogràfica de la seva vasta producció.
Ho comparteixo amb vostès per tres motius: un, per si, havent-lo conegut o tractat, senten la necessitat de fer-se més capaços de qui va ser i què va fer el senyor Amigó, o l’Amigó o el Ramon Amigó (m’agrada, tractant-se d’un estudiós de l’antroponímia, citar-lo, a manera d’homenatge fet amb mots que ell estimava tant, amb tots els noms que conec que s’hi han referit); dos, per si, coneixedors del que la seva obra ha representat per a la llengua, la cultura i la identitat catalana, obra feta impertorbablement, sigui en temps de resistència o en temps propers de vetlla i defensa necessàries, tenen la voluntat d’homenatjar-ne el record assistint a la jornada, i tres, perquè si no el coneixen i donen valor a la tasca de recollir, fixar i inventariar els noms de lloc d’un indret, els noms propis o els de persona que estudia la toponímia, l’onomàstica o l’antroponímia, en definitiva, l’onomasiologia, aquella part de la lingüística que partint del significat cerca els significants que s’hi corresponen, puguin descobrir-lo.
Personalment i mitjançant aquestes línies, em permeto de recomanar-los que assisteixin a l’acte o bé que el segueixin, sigui en directe o amb posterioritat, pel canal de Youtube del Centre de Lectura. Alhora, no em vull estar de remarcar que gràcies a la dedicació i el saber fer de Ramon Amigó, que també va saber crear escola, a hores d’ara el Camp de Tarragona és el territori més estudiat des del món de l’onomasiologia de tot el domini lingüístic; que la seva aportació ha contribuït a establir criteris de referència per a la consecució d’estudis cada vegada més sistematitzats en aquest camp i que, fins sempre més, enyorarem la porta franca i generosa que tenia oberta als que buscàvem allò que cada vegada és més difícil de trobar al nostre món: un consell, una resposta, un criteri de qui és reconegut, confiadament i sense reserves, com a decisori.
