Ciclisme: hipocresia o negoci?

Sembla mentida, però ja fa vint-i-cinc anys de l’arribada del trampós Lance Armstrong a Girona. La seva herència ha estat un exèrcit de ciclistes arribats de tot arreu del planeta. És fer un punt estàtic pels llocs més emblemàtics de la ciutat i veure una constant de senyoretes i senyors amb unes maletes en les quals hi podria cabre un cavall. Buscant el preu d’aquests embalums, pot arribar a més de mil euros; la qüestió és: algú es sorprèn que puguin pagar quantitats astronòmiques per una habitació d’un pis turístic? Ara bé, volem un turisme de persones que matinen per fer 200 km i esmorzar no-sé-què pa amb alvocat i tofu o un de borratxera que embruti la ciutat amb tota mena de residus líquids i sòlids de dubtosa procedència? La pregunta és quina és l’aportació a la riquesa de la ciutat? Són uns pocs els que s’estan lucrant o repercuteix en tot Girona? Difícil reflexió.