Estats ‘monster’

En Trump vol mitja Terra. En Putin, l’altre tros. Israel es con­forma amb Gaza. La Xina, amb Taiwan. I els diri­gents d’alguns estats aràbics? No ho sabem. No en sabem res, de la política secreta del seu deep state. Tots els estats actu­als tre­mo­len. Una infor­mació de guer­res de con­questa, amb el tuf que tenen aques­tes anun­ci­a­des, és molt nou. De guer­res de con­questa, n’hi ha tan­tes com guer­res hi ha hagut, com n’hi ha. És fàcil ima­gi­nar-se els neolítics assal­tant les caba­nes del cos­tat. De la història ini­ci­ada fa 2.000 anys amb grecs i romans, en posseïm senyals i res­tes arreu. Aquí, a Roses, a Tàrraco, i sabem que Roma envol­tava tot el Mare Nos­trum, que el mar era seu. De pobles medi­e­vals assal­tant els veïns, n’hi ha tes­ti­mo­nis vius. 1) 1285. Trac­tat de Cor­beil, després d’unes guer­res llar­gues en què Pere I el Catòlic perd la vida. El Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, amb Jaume I, ha de cedir els feus del Llen­gua­doc al rei de França, Lluís IX, el qual li signa la inde­pendència dels antics com­tats caro­lin­gis. 2) Colom ence­tant el que serà la invasió de l’Amèrica que també ocu­pen els ita­li­ans. 3) Qui no veu els de més al nord d’Europa entrant furi­o­sos a les planúries seques i als pas­sos estrets de grans rocams immo­bi­lit­zant la gent que ja omplia el ter­ri­tori. 4) 1600-1700. Pau de Westfàlia i Trac­tat d’Utrecht. Amb entra­des i sor­ti­des de les monar­quies cap als petits estats d’Holanda, dels Fri­sons, el de Flan­des i l’ara Bèlgica.

Can­vien la feso­mia d’ Europa que, de ser orga­nit­zada en com­tats, ducats i reial­mes, passa a depen­dre de qua­tre estats mons­ter. Només cal mirar els mapes. Els d’abans d’aquests segles esmen­tats i els de després del Trac­tat d’Utrecht del 1713. Ho diuen tot. Qua­tre potències s’han crus­pit Europa. 5) 1714. El que ano­me­nem “Països Cata­lans” i que Pierre Vilar ano­mena “estats fede­rats” des­a­pa­rei­xen com a pobles de lleis, cos­tums, uni­ver­si­tat. I el Decret de Nova Planta. 6) Ini­cis del dinou, Napoleó Bona­parte, hereu dels reis assas­si­nats per un Robes­pi­erre. Feia uns pocs anys de la des­a­pa­rició de l’antiga cort fran­cesa, quan apa­reix un guer­rer genial. Es deia Napoleó Bona­parte. I con­ver­teix Cata­lu­nya en uns quants depar­ta­ments de França. 7) Ima­gi­nem quan, de sobte, apa­rei­xien els car­lins per les can­to­na­des dels nos­tres pobles. La sor­presa era tan bru­tal que la gent que visqué aquells moments ha dei­xat com a herència la següent anècdota: ni sabien a qui refu­gi­a­ven; ara en venien uns cor­rents, després sem­blava que en venien d’altres. La gent ama­gava en una cam­bra de sota les gol­fes el pri­mer i li dei­xava una corda per esca­par-se cor­rent. L’altre, men­tres­tant, deia “aju­deu-me, si us plau, bona gent”. Si heu cone­gut les masies de les nos­tres infan­te­ses, sense comu­ni­cació, amb res més que les vaques, un porc, les eres i la bassa per abeu­rar el bes­tiar, la gent que heu sabut què era treure l’aigua d’una cis­terna, que sabeu què era pagar part de les colli­tes a l’amo de la casa gran, podeu enten­dre com els sol­dats armats els que­ien pel cap sense saber d’on els venien. Obvio man­tes guer­res del món i les dues guer­res mun­di­als del segle XX. La infor­mació era més fàcil.

Les guer­res del 2025. Els silen­cis ja no hi són. Les ocu­pa­ci­ons de ter­ri­to­ris que ens ser­veix Trump al cap de qua­tre dies d’entrar a la Casa Blanca són claríssi­mes. Abans les ocu­pa­ci­ons ningú no les anun­ci­ava arreu, que només els amos de les llan­ces en sabien el moment de l’esclat. La invasió de pobles anun­ci­ada per Trump i rea­lit­zada una miqueta per Putin tenen un caràcter ben alliçona­dor. És la síntesi de tot el piló de guer­res d’anys i anys, que recor­dem. Trump, Putin, Neta­nyahu, els asiàtics i tots els que s’alcin per dir-nos coses ens anun­cien que s’apo­de­ra­ran del món. El d’Amèrica s’apo­de­rarà del poble del cos­tat, el Canadà, s’enfi­larà amunt fins a la fabu­losa Gro­enlàndia, ano­me­narà el golf de Mèxic, golf d’Amèrica. I es que­darà el Panamà. Diu. I diu que ell és el poder. Com en totes les enves­ti­des dels pobles de la Terra, però amb un anunci del que pas­sarà. Amb els mit­jans de comu­ni­cació de què dis­po­sem. Un anunci que ens entra amb alta­veus sonors. A cada casa, aquí a la saleta des d’on escric. I per tot arreu si m’enduc el mòbil. I el nos­tre pro­blema, el de la gent del 2025: el sen­tim. El sen­tim i l’escol­tem. I amb l’anunci recor­dem què eren i què han estat les anti­gues con­fron­ta­ci­ons mun­di­als. Mal­grat el silenci. Ens ho explica Donald Trump, el Gran Man­da­tari dels Estats Units d’Amèrica, amb un guix i una pis­sarra. Ràpida­ment. En síntesi.