L’hora del sector negocis

No és política ni ser­vei públic. És el sec­tor nego­cis al poder en totes les for­mes ima­gi­na­bles i en tots els mons ima­gi­na­bles. Només nego­cis. Es dis­fressa de papu gros de la comu­ni­cació, el màrque­ting, la inno­vació i la tec­no­lo­gia. Pro­voca perquè els col·loquin les coro­nes d’ultra­dre­tans, homòfobs, racis­tes, fei­xis­tes i nazis. Fan salu­ta­ci­ons hit­le­ri­a­nes i es rega­len moto­ser­res. Venen a reta­llar valors tron­cals i no en fan prou amb les esti­so­res dels par­tits con­ven­ci­o­nals. Neces­si­ten xer­racs. Xer­racs mecànics com el que han lluït a la Con­ferència d’Acció Política Con­ser­va­dora (CPAC) de Was­hing­ton. Però no siguem il·lusos. L’hora del sec­tor nego­cis no és només en la gover­nança de la soci­e­tat occi­den­tal. Al con­trari. Hi arriba, les ocu­pen, al final de tot. El retorn de les democràcies al feu­da­lisme és el final d’un procés que con­tem­plem des de fa anys sense més pre­o­cu­pació que l’impres­cin­di­ble per que­dar bé i amb com­pli­ci­tats com el gas, el petroli i la mà d’obra barata. Són sec­tor nego­cis les oli­gar­quies de l’antiga òrbita soviètica i d’altres que se’ns pre­sen­ten com a emer­gents. Són sec­tor nego­cis els models comu­nis­tes de la Xina, Corea i Cuba. Són sec­tor nego­cis les emba­fa­do­res monar­quies i emi­rats àrabs, com són sec­tor nego­cis les tira­nies islàmiques que creen estats metra­lleta en mà. Hem fes­te­jat sense ver­go­nya i se’ns ins­tal·len a casa. Com deia l’àvia Neus, ver­go­nya ens n’hauríem de donar!