Faltava el mediador

Estava vivint més rela­xat i amb més tran­quil·litat d’espe­rit del que ja hi visc habi­tu­al­ment. És per la força, quan­ti­tat i esplen­dor que han flo­rit als alzi­nars del cos­tat de casa dot­ze­nes i dot­ze­nes de mates i matolls de mar­full, que els dar­rers hiverns, amb la sequera, els havia cos­tat. Hi ha tros­sos de bosc en què tot són espa­ter­rants con­cen­tra­ci­ons de corim­bes i més corim­bes del “llo­rer bord”. Quasi sem­pre d’un blanc quasi lletós. A vol­tes d’un blanc que ver­me­lleja. Per cons­ta­tar com l’àvia Neus que l’ale­gria dura poc a casa del pobre, dime­cres Àgora Repu­bli­cana (els d’en Tardà) varen deci­dir que no tin­dria la festa en pau. La pro­posta d’obrir-se a no inde­pen­den­tis­tes inclou la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació d’acords amb les esquer­res i el cordó sani­tari a Junts i AC. En diuen accen­tuar l’eix ideològic. Fer la inde­pendència sense ciu­ta­dans de cen­tre­dreta, dreta i ultra­dreta no dona majo­ries ni el dia del judici final a la tarda, que és el que bus­quen. I el plat bonic me l’ha aca­bat de tren­car el cen­tre­dreta amb la comèdia i bar­ra­bas­sada de seqüència infor­ma­tiva del cap de set­mana. Zapa­tero dient que no pas­sin ànsia, que arri­ben al 2027. El medi­a­dor (el que fal­tava) dema­nant un pas enrere a Junts, que retiri la qüestió de con­fiança. I Junts que diu que ho deci­dirà avui després d’un “debat rigorós” a l’exe­cu­tiva. No sé si espe­rar per enge­gar-los a fer la mar. L’Orri­ols exhi­beix una ria­lla com una màquina de fer vise­res.