Aixecada de camisa

És un maldecap menys per a Sánchez que Junts retirés dilluns la proposició no de llei exigint-li sotmetre’s a una qüestió de confiança al Congrés. Un problema menys per al president del govern –era potestat seva– que en cap cas pensava passar pel mal tràngol de ser examinat en públic per una oposició, bàsicament del PP i Vox, que vol convocar eleccions. La dreta està convençuda de tenir-les guanyades. Ha passat en els avançaments electorals primer a Portugal i diumenge passat a Alemanya, on governaven els socialdemòcrates. La qüestió de confiança l’havia de decidir Sánchez mateix i es va assegurar que fos retirada enviant Rodríguez Zapatero a negociar amb Puigdemont a Suïssa.

No hi ha hagut qüestió de confiança a Sánchez. Hi ha hagut bones intencions socialistes per la condonació d’una part del deute. S’ha ampliat a vint-i-cinc mil el nombre de mossos d’esquadra, hi haurà més jutjats i s’albiren traspassos de competències sobre immigració o control de fronteres. De tot això caldrà esperar resultats, perquè la confiança entre PSOE i Junts es mínima. Hi ha més confiança entre el PSC i ERC, que deixen entreveure que acabaran agafats de la mà al Parlament de Catalunya. Més proximitat té el PSOE i Junts al Congrés dels Diputats. A Catalunya, PSC/ERC; a Madrid, PSOE/Junts.

No hi ha eleccions generals a la vista. Ni s’esperen. Tampoc hi ha confiances cegues entre els partits anomenats de la investidura. En el llarg recorregut d’alts i baixos en la confiança continuarem veient aixecades de camisa del PSOE tant a ERC com a Junts. El PSOE, davant de temes d’especial sensibilitat, com l’aplicació de l’amnistia que va aprovar el Congrés, està impotent davant els jutges. De ben segur que podria alçar més la veu. En concret davant el Tribunal Constitucional, que ha d’acabar decidint entre juny i setembre, tenint en compte que a l’agost fa festa.