La trampa de l’excés de burocràcia

Catalunya afronta un problema estructural que condiciona la seva competitivitat econòmica: l’excés de regulació i burocràcia. Partint que en teoria les normatives han de servir per garantir la seguretat, l’equitat i la transparència. En la pràctica, però, l’acumulació de requisits administratius ha esdevingut un fre per a empreses, autònoms i emprenedors. La realitat s’imposa amb xifres. Segons dades de l’OCDE, la sobrecàrrega burocràtica al’Estat pot arribar a suposar pèrdues de fins al 4% del PIB. A Catalunya, les empreses destinen una mitjana de 40 hores mensuals a tasques administratives, un temps que podrien invertir en innovació, creixement i generació d’ocupació. Aquest escenari és especialment greu per a les petites i mitjanes empreses, que sovint no disposen de recursos per afrontar aquesta complexitat i es veuen forçades a frenar o, fins i tot, abandonar projectes, inversions i també subvencions. El sector energètic és un exemple paradigmàtic. Catalunya, amb un enorme potencial per a les renovables, es troba a la cua en l’aplicació de projectes fotovoltaics pels tràmits administratius enrevessats. Aquesta situació no només afecta les empreses, sinó que també impacta en la creació de llocs de treball i en la transició energètica, un repte cabdal per al futur. No es tracta de defensar la desregulació, sinó d’apostar per una regulació intel·ligent i eficient. La digitalització i la simplificació dels procediments han de ser prioritaris. L’administració pública ha d’assumir un paper facilitador i no de mur infranquejable per a l’activitat econòmica. Per això és necessari un canvi de mirada de l’administració cap a l’empresa i el ciutadà, basat més en la confiança i la validació posterior que en la desconfiança prèvia.

Catalunya hauria d’emmirallar-se en el model d’Estònia, on la digitalització i la simplificació dels processos han impulsat la competitivitat. Tanmateix, l’empresa també ha de jugar la seva part i demostrar responsabilitat en el compliment de les exigències normatives perquè aquest nou canvi de model resulti reeixit. Ja no hi ha més excuses per permetre que l’excés de burocràcia sigui un escull per al desenvolupament econòmic.