No es mouen

Si hi ha algun lector habitual d’aquest espai, començarà a estar familiaritzat amb les cròniques relacionades amb l’entestament del govern espanyol de mantenir la seva policia a la prefectura de la Via Laietana. La cosa no progressa malgrat la insistència de col·lectius i ciutadans que, cada 15 dies, es concentren reclamant la marxa dels agents per tal que l’edifici esdevingui un espai de memòria dedicat a la interpretació de la tortura i la repressió.

Més que a una crònica periodística, això ja s’assembla a un vaixell atrapat en el fangar d’una idea obsoleta, la de creure que és possible mantenir el despatx de la màxima autoritat de la policia espanyola a Catalunya en un edifici marcat per la tortura i el patiment de milers de persones. L’últim que ha deixat clar la posició del govern espanyol ha estat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que la setmana passada es va encarregar de recordar que secunden la idea de l’espai de memòria però que Via Laietana és “un enclavament clau per a la policia” i que no els passa pel cap de marxar-ne.

Les declaracions de Bolaños van servir per tancar una espiral d’informacions que s’havien engegat, uns dies enrere, de forma absurda arran d’un teletip d’una agència informativa que feia dir tot el contrari a un altre ministre. És una mica un embolic, perquè aquell teletip explicava que el màxim responsable del Ministeri de Memòria Democràtica, Víctor Torres, havia dit en una entrevista al diari El Periódico una cosa amb relació a la policia i Via Laietana que no havia dit. Perquè en aquella entrevista publicada Torres només deia que el govern comparteix la idea de fer un espai memorialístic amb el suport i la complicitat de les administracions catalanes. En el vídeo de l’entrevista, i quan la periodista Sara González li pregunta per la marxa de la policia, el ministre respon amb una ambigüitat calculada que “aquesta és la finalitat”. Però en cap cas diu res més que permeti sostenir els titulars que es van llegir la setmana passada en què s’afirmava que “el govern espanyol traurà la policia de Via Laietana”. Al marge del que es diu en públic, el que cal saber és que allò que diuen en privat els alts càrrecs des del Ministeri de Torres va en la línia de mantenir la titularitat sobre l’edifici i descartar la marxa de la policia.

En última instància, tot això dependria d’un tercer ministre, Fernando Grande-Marlaska. Perquè s’entengui la sensibilitat del personatge sobre la qüestió, és bo explicar el testimoni que es va escoltar ahir al vespre a Via Laietana en què Carles Miquel Jacobo va relatar el seu pas per la prefectura l’any 2002, acusat de terrorisme pel cas d’uns artefactes en entitats bancàries. Jacobo va arribar a la prefectura malferit i allí va quedar a mercè dels mètodes del sinistre inspector de la brigada d’informació conegut com a Jordi. Cops, estirades de cabell i draps amb aigua i sal per fer coure les ferides.

Amb Jacobo es van detenir dos joves més que també van denunciar tortures, en una cas que es va conèixer com el dels Tres de Gràcia. Els altres dos detinguts van veure arxivat el seu cas i com la denúncia per tortures no anava enlloc. Carles Miquel va acabar a l’Audiencia Nacional amb una condemna de dos anys de presó en una sentència signada pel jutge Grande-Marlaska.

Queda clar, la policia es queda, els dimarts de lluita continuen.