Trump guanya l’Oscar

Ho deia una gran amiga meva i dono fe que és una veritat com un temple. No esperis res de ningú i així ningú no et decebrà. Malauradament, de tant en tant sucumbeixo a cert grau d’esperança i acabo confiant que la gent que pot canviar el discurs oficial, aquells o aquelles que tenen poder per cridar consignes que trenquen amb les fake news i amb el poder intocable, ho faran aprofitant el ressò que els permet un altaveu amb projecció internacional. En aquesta ocasió, però, vaig caure de cap a la galleda de la decepció, perquè la nit dels Oscars no va servir com ho havia fet el 2017 per atacar les polítiques de terra cremada d’un president acabat d’estrenar. Ni una menció directa a Donald Trump i les seves polítiques de terra cremada. Ni un discurs encès contra els excessos d’un polític que trepitja els límits de l’adversari i s’imposa per la força quan la raó no li serveix. Ni una veu crítica d’un sector tradicionalment considerat d’esquerres perquè sovint s’arrenglera amb els col·lectius minoritaris. Cap de les estrelles vestides per a l’ocasió va tenir la valentia ni el coratge d’adreçar-se al president i cantar-li les quaranta. Què ha passat en vuit anys? Hollywood se’ns ha tornat més conservador? Els actors i les actrius han deixat al camerino la defensa dels drets i els valors més bàsics? La festa del cinema ha aparcat la reivindicació i s’ha omplert de purpurina i fantasia perquè només fa bonic i no porta problemes? Ells amb esmòquing i elles vestides de llarg, han optat per agenollar-se i acceptar els nous temps, que no es preveuen fàcils i, ja se sap, amb el pa no s’hi juga. La por s’ha acabat imposant al compromís i a la protesta. Fins al punt que els més nostàlgics hem tingut un moment de goig sense alegria quan ens hem empassat com a actual el vídeo de Robert de Niro dient: “Fuck Trump!” No va ser als Oscars i no va ser la matinada de dilluns passat. L’actor ho va deixar anar a la cerimònia dels Tony del 2018, quan encara hi havia una mica de decència a la Meca del cinema.