Magdalena Álvarez, i ara què?

Dema­nar la des­ti­tució de la minis­tra de Foment pot con­ver­tir-se en un gani­vet de doble tall per a la nos­tra classe política. D’una banda, els dipu­tats del Par­la­ment han sabut posar-se al cos­tat del sen­ti­ment popu­lar. Com si reproduïssin els comen­ta­ris que se sen­ten a les anda­nes de les esta­ci­ons, ahir a la cam­bra cata­lana van qua­li­fi­car Mag­da­lena Álva­rez de“patètica”, “pre­po­tent” i “rèmora”.

De la seva gestió van dir que ha estat un “des­as­tre que no pot sor­tir-li gra­tis”, que ha de dimi­tir per “higi­ene democràtica” i que cal donar “un cop de puny sobre la taula”. Amb aquesta con­tundència, és cert, el Par­la­ment ha fet un impor­tant exer­cici per recon­duir la des­a­fecció popu­lar de què tant es parla aquests dies. Però que la cen­sura apro­vada per més del 70% dels dipu­tats no es tra­du­eixi en la dimissió ful­mi­nant de la minis­tra posa de mani­fest la impotència del nos­tre legis­la­tiu. Que tan sols mereixi un tebi comen­tari de la vice­pre­si­denta del govern és per fer-nos-ho mirar. El cas, a més, ens dóna pis­tes sobre la feblesa dels par­tits cata­lans: per què no pre­sen­ten la mateixa moció al Congrés de Dipu­tats?

Allà, amb el suport segur del Par­tit Popu­lar, la crida per a la des­ti­tució de Mag­da­lena Álva­rez tin­dria pos­si­bi­li­tats de pros­pe­rar i des de la Car­rera de San Jerónimo es podrien deba­tre els greu­ges dels usu­a­ris de Renfe. Esclar que pre­ci­sa­ment aquesta res­sonància a nivell esta­tal seria la que dona­ria aire a un PP prou fort elec­to­ral­ment per fer tron­to­llar Rodríguez Zapa­tero a qua­tre mesos de les elec­ci­ons. Una altra vegada, el bo torna a ser con­trari del millor. I els cata­lans nova­ment som vícti­mes d’aquesta geo­me­tria vari­a­ble que ens té ins­ti­tu­ci­o­nal­ment emma­ni­llats. Sigui el que sigui allò que el Par­la­ment de Cata­lu­nya aprovi de forma acla­pa­ra­dora –sigui la des­ti­tució d’una minis­tra o un nou Esta­tut–, qual­se­vol ins­ti­tució esta­tal ho pot tre­pit­jar sense cap mira­ment. Per això Mag­da­lena Álva­rez sap que tot i la cen­sura dels dipu­tats cata­lans, pot con­ti­nuar dor­mint molt tran­quil·la.