“Tripalium”

Família, tre­ball… Vet aquí uns mots que tenen una càrrega posi­tiva en la soci­e­tat que ha estat con­si­de­rada modèlica durant molts anys. Negar-se a tre­ba­llar és con­dem­nat per la moral i per la llei, almenys aquí. I això val la pena de pre­ci­sar-ho: en d’altres cul­tu­res, no tre­ba­llar no és pas cap vici, ni cap delicte, i els éssers humans no se sen­ten obli­gats a excu­sar-se davant l’Església o l’Estat, sen­zi­lla­ment perquè el poder civil i el poder religiós no han creat el dogma del tre­ball sal­va­dor. Et “gua­nyaràs el pa amb la suor del teu front” (moral) i la llei que posava en el mateix sac “vagos y male­an­tes” (dret) són mani­fes­ta­ci­ons de la ide­o­lo­gia labo­ra­lista impe­rant entre nosal­tres.

“No té ofici ni bene­fici…” Una expressió que ho explica tot. El que no explica prou bé és que mol­tes per­so­nes que han renun­ciat osten­si­ble­ment a l’ofici i al bene­fici han estat reco­ne­gu­des per l’Església com a san­tes. És l’home cor­rent qui no s’escapa de la sentència adversa.

Pot­ser aquesta “mora­lit­zació” i “lega­lit­zació” del tre­ball era indis­pen­sa­ble quan hi havia més feina que gent dis­po­sada a fer-la. Tots els argu­ments eren bons per a coac­ci­o­nar els gan­duls. I també es trac­tava de “mora­lit­zar” i “lega­lit­zar” la família nom­brosa perquè es mul­ti­pli­ques­sin els braços i aug­mentés la riquesa… d’alguns. Ara, però, quan el pro­blema és l’atur, la recon­versió dels llocs de tre­ball i, en defi­ni­tiva, hi ha més gent que feina, ja em direu si no és total­ment “sub­ver­siu” man­te­nir els vells prin­ci­pis. Què diuen, que m’he de gua­nyar el pa amb la suor del meu front? I on dallon­ses he d’anar a suar, em farà el favor de dir-m’ho? Ja he pre­sen­tat sis instàncies i dotze peti­ci­ons, i no em dei­xen suar enlloc. I què volen, que em casi i posi al món una altra colla de sua­dors frus­trats?

En el lli­bre “De l’ori­gen dels mots”, de Car­les Duarte (Edi­ci­ons Inde­si­nen­ter), trobo d’on ve “família”. El mot llatí “famu­lus” sig­ni­fica “esclau, criat”, i en català tenim “fàmul”, que ha con­ser­vat el mateix sen­tit. El nos­tre “família” ve del llatí “fami­lia”, que expres­sava, ini­ci­al­ment, el sen­tit de “con­junt dels esclaus i cri­ats d’una per­sona”.

Quant a “tre­ball”, l’ori­gen encara és més des­co­rat­ja­dor. En llatí hi havia el mot “tri­pa­lium”, que es feia ser­vir per a ano­me­nar un ins­tru­ment de tor­tura fet amb tres pals –pre­ci­sa­ment per això se’n deia “tri-palium”– als quals era lli­gada la per­sona que es tur­men­tava; i d’aquest “tri­pa­lium” es creà, dins el llatí popu­lar, el verb “tri­pa­li­are”, “tur­men­tar”, del qual prové el català “tre­ba­llar”.

Jo penso que els qui, en anys d’incom­prensió, des­a­fi­a­ven les con­ven­ci­ons sobre el tre­ball i la família, sabien llatí…