El català acomplexat

Talment la cançó de l’enfadós, els mitjans de comunicació gairebé cada dia fan referència al poc ús de la llengua catalana entre la ciutadania, la qual majorment sembla acomplexada per utilitzar-la amb normalitat. En un article del 1981, Josep Maria Espinàs explica que un professor de català li escriu: “Els professors de català ens fem creus de la insensibilitat de molts mestres catalans respecte a la seva llengua i al seu poble. Un decret de la Generalitat els obliga a donar sis hores de català per mitigar els efectes de la manca d’especialistes, i ells, mestres com són, fan el desmenjat tant com poden. Si arriben a donar la classe, la donen malament, sense desvetllar l’interès dels nens, i quan toca el timbre... sant Tornem-hi!: “Abre la puerta, cierra la ventana, venga, niños, al patio…”. “Ep, i el català?” “Ah, el català… N’he de donar tres o sis hores setmanals! Ara resulta que he de donar classes de català i tot. Desdeluegu, aquests de la Generalitat…!”.