Nous despropòsits en el comerç internacional
L’Organització Mundial del Comerç (OMC) es troba en estat crític. Una institució que havia estat el pilar fonamental d’un sistema de comerç internacional basat en regles multilaterals es veu avui reduïda a un organisme sense força ni capacitat per fer respectar els seus propis acords. El model de governança basat en el consens, que durant dècades ha estat el motor de la liberalització comercial, s’ha convertit en el seu taló d’Aquil·les. I les darreres mesures proteccionistes impulsades per Donald Trump han acabat d’accelerar aquesta decadència.
L’estratègia comercial de Trump no només ha desafiat les normes de l’OMC, sinó que les ha ridiculitzat. La imposició unilateral d’aranzels sota el pretext de la seguretat nacional ha desarmat un dels mecanismes més rellevants de l’OMC: el sistema de resolució de disputes. El proteccionisme trumpista no és només un atac a la institucionalitat de l’OMC, sinó un cop directe a les butxaques dels ciutadans. Les guerres comercials només porten a un encariment dels productes, a una reducció de les oportunitats comercials i a un augment de la incertesa econòmica. Els consumidors nord-americans ja han començat a notar l’increment de preus a causa d’aquestes mesures aranzelàries, i el mateix passarà en altres països, especialment als socis comercials tradicionals dels Estats Units. La seva estratègia de pressió, basada en l’amenaça d’aranzels i en la imposició de sancions comercials, no té res a veure amb l’objectiu fundacional de l’OMC: garantir un sistema de comerç just i previsible. Aquest enfocament unipolar substitueix la cooperació pel xantatge, i converteix el comerç en una arma de guerra econòmica. Però el problema de l’OMC va més enllà de Trump. La institució arrossega una crisi de lideratge i una falta de voluntat reformista. L’administració Biden no va revertir el bloqueig de Trump, i altres actors globals, com la Xina i la Unió Europea, han preferit reforçar acords bilaterals en comptes d’apostar pel multilateralisme. Europa hauria d’agafar el lideratge i decidir si aposta per salvar aquesta institució, o si deixa que es converteixi en una relíquia.