Sota paraigua Renfe

Quan vàrem sentir el ministre Puente justificar el sidral de Rodalies en les accions i els treballs que comporten les inversions que ara s’hi fan, semblava que ja ens tractaven al nivell màxim de mussols a què s’atrevirien. Però no. Reblaven el clau al mateix moment amb allò que no podien invertir més perquè els treballs generarien el col·lapse del sistema. I el mateix president Illa ho embolicava amb el més clàssic dels mocadors de farcell. “Tingueu paciència, ho arreglarem.” Siguem tan mussols com ens consideren o no, tots arribem a entendre que això durarà fins allà on deia l’àvia Neus que havíem de tenir paciència. “Fins la setmana dels tres dijous.” El que semblava impossible és que ahir mateix tornessin a posar-nos a prova. Ofereixen als sindicats prevaricadors (convoquen vagues injustes sabent-ho) que l’empresa mixta del traspàs integral estigui sota el paraigua laboral de la Renfe. Bufa, bufa i bufa! Sí que som mussols! Molt mussols! Havíem arribat a pensar que el finançament singular per a tots era insuperable! Però amb el traspàs integral compartit de les competències d’estrangeria varen brodar la superació! I ara, amb el paraigua laboral de Renfe a l’empresa mixta de Rodalies, ja surten del podi. Si pensen millorar-ho, els recomano que recuperin el servei militar i formin dues divisions de catalanets. Els uns els envien a Panamà i els altres, a Groenlàndia. Sota el paraigua laboral de Renfe, això sí.