El misteri de Groenlàndia

Gro­enlàndia és l’illa més gran del pla­neta, situ­ada geogràfica­ment a Amèrica i política­ment a Europa. Forma part de Dina­marca, tot i que a causa de la seva situ­ació tan sep­ten­tri­o­nal només té uns 56.000 habi­tants, una mica més que la ciu­tat de Figue­res, en una superfície que és com 70 vega­des Cata­lu­nya. Té un govern autònom i està poblada sobre­tot pels inuit (abans en dèiem esqui­mals). Dar­re­ra­ment ha sor­tit als mit­jans de comu­ni­cació per un interès mani­fes­tat per Donald Trump per adqui­rir-la o con­que­rir-la. Els motius són la situ­ació estratègica i els abun­dants recur­sos que té al sub­sol: petroli, gas i grans quan­ti­tats de ter­res rares, mate­ri­als indis­pen­sa­bles per als automòbils híbrids, els aero­ge­ne­ra­dors, la metal·lúrgia i molts pro­duc­tes indus­tri­als.

Aquesta illa gèlida i llu­nyana no només ha estat pro­ta­go­nista en l’actu­a­li­tat; a l’edat mit­jana va ser tes­ti­moni de la pri­mera tro­bada entre nadius ame­ri­cans i pobla­dors euro­peus, els nòrdics, i esce­nari d’un mis­teri històric encara no resolt. Cal dir que els víkings van ser uns nave­gants i explo­ra­dors for­mi­da­bles: van colo­nit­zar les illes Britàniques, el nord de França, van arri­bar al Medi­ter­rani, van remun­tar els rius fins a Rússia i el mar Caspi, van poblar Islàndia i Gro­enlàndia i van arri­bar a l’actual Canadà, on no s’hi van esta­blir per con­flic­tes amb els nadius. Les sagues nòrdi­ques, obres literàries de trans­missió oral, ja expli­ca­ven que havien arri­bat a un nou món, però aquesta hipòtesi va ser con­si­de­rada incerta fins als anys 60 del segle XX, quan es van tro­bar res­tes d’una població nòrdica a Ter­ra­nova datada l’any 1000 a l’actual Canadà, tot i que era un assen­ta­ment pro­vi­si­o­nal. Segons explica Jared Dia­mond al seu lli­bre Collapse (Pen­guin Books, 2005), “durant 500 anys, entre el 984 i els 1400s, Gro­enlàndia va tenir l’assen­ta­ment euro­peu més remot de l’època, on els escan­di­naus, a 1.500 milles de Noru­ega, van cons­truir una cate­dral, van escriure en llatí i nòrdic antic, van for­jar ferro, van tenir ramats i final­ment van des­a­parèixer”.

Els nòrdics, lide­rats per Èric el Roig, van arri­bar a Gro­enlàndia a finals del segle X, en una època de clima benigne, amb pas­tu­res que els van per­me­tre tenir ramats que els dona­ven carn i llet. Com­ple­men­ta­ven la dieta amb carn de foca. Al segle XIV, però, va començar el que conei­xem com a “petita edat del gel”, les con­di­ci­ons climàtiques van empit­jo­rar i això va difi­cul­tar que els colons man­tin­gues­sin la seva manera de viure. Aquesta adver­si­tat va anar acom­pa­nyada del fet que depe­nien dels sub­mi­nis­tra­ments diver­sos que els por­ta­ven des de Noru­ega anu­al­ment. La dar­rera notícia que en tenim és del 1410, dels escrits del capità del dar­rer vai­xell que hi va viat­jar. Després la colònia va ser aban­do­nada pels noru­ecs i se’n va per­dre el con­tacte. Quan els explo­ra­dors dane­sos del segle XVIII hi van arri­bar, bus­ca­ven els pobla­dors nòrdics, però només hi van tro­bar els inuit i les ruïnes dels pobles dels antics euro­peus. Què se’n va fer? Pot­ser van morir de gana, però no s’han tro­bat les res­tes dels 4.000 habi­tants que es cal­cula que hi havia. L’any 2012 es van tro­bar evidències d’un assen­ta­ment nòrdic del segle XIV a l’illa de Baf­fin, al Canadà, fet que obri­ria el camí a noves hipòtesis. En qual­se­vol cas, com que Gro­enlàndia és a Amèrica, el que queda clar és que els nòrdics hi van ser durant cinc segles i molt abans que Cristòfor Colom, i, mal­grat la seva des­a­pa­rició unes dècades abans del viatge del genovès, a ells se’ls ha d’atri­buir el des­co­bri­ment del nou con­ti­nent per part dels euro­peus.