Passant la passa

No paren, no paren. El dia 3 d’abril l’idi­oma català és ata­cat pel diari ‘Ya’, i l’endemà, el dia 4, ho fa un altre diari madri­leny, ‘Dia­rio 16’. I el dia 5… Els ha aga­fat una passa, que pel que sem­bla s’enco­mana ver­ti­gi­no­sa­ment.

Com que no poden pre­sen­tar, natu­ral­ment, cap argu­ment seriós, els surt la “«pato­logía andante»”, la irre­pri­mi­ble vocació de “«des­fa­cer entu­er­tos»”, i “«entu­er­tos»” són, com diu el dic­ci­o­nari espa­nyol, “«injus­ti­cias»” i “«ofen­sas»”. Són gent que es con­si­de­ren ofe­sos per l’existència “nor­mal” del català, la super­vivència del qual els repel·leix com una injustícia.

També els surt, com una erupció a la pell –som la seva “al·lèrgia”– la vul­ga­ri­tat amb la qual ells matei­xos, sense ado­nar-se’n, es defi­nei­xen. Us demano perdó per fer-vos lle­gir aquests paràgrafs de la senyora Car­men Rico-Godoy: “«Que pesats se están poni­end els cata­lans con la cuestió del sue idi­ome. Qu’els enseñan el catalá en las ikas­to­las o donde plasca pero que no cas­que­ten els pelots del per­so­nall. ¿Qué volen els cata­lans obligé a tut le monde qu’habita en Cata­lo­nia a par­lar y escri­bar catalá? No fotis tú! ¡Fal­taba res! Pre­ser­var el idi­ome catalán està molt bé por­que es una len­gua molt sala­detta, molt maca, tant gutu­rallll­mente natu­rallll. Pero exi­guir la ofi­si­a­li­dad del catalá en els cen­tres de cur­rar es pasarse, mac­hos…»”

Ja ho veieu, la senyora vol dis­si­mu­lar la mala bava amb gra­ci­e­tes, però no ho acon­se­gueix. Que un text com aquest –que, com dirien ells, “«no es de recibo»”– l’hagi publi­cat un diari de la capi­tal d’Espa­nya és una prova de la insana agres­si­vi­tat que afecta deter­mi­nats cer­cles. El català els fa per­dre els estreps, els fa posar malalts.

Anto­nio Cro­vetto, a ‘Ya’, diu “«que sí, que está muy bien eso de la igual­dad de derec­hos lingüísti­cos, pero hasta cierto nivel. Que se lo guar­den para ellos, que lo uti­li­cen hasta el abur­ri­mi­ento, pero que a la hora de esta­ble­cer con­tac­tos con qui­e­nes no tie­nen estos cono­ci­mi­en­tos lingüísti­cos que lo hagan en cas­te­llano, que según es bien sabido lo hablan más de 300 millo­nes de per­so­nas. Y que su catalán lo dejen para andar por casa. Que bas­tante mal lo pasa­mos los “españoles” cuando nos vemos for­za­dos a visi­tar Cataluña».”

És ben sig­ni­fi­ca­tiu això del català “fins a cert nivell” i un idi­oma d’“estar per casa”, i això de “«pasárselo bas­tante mal»” quan es veuen “forçats” a venir a Cata­lu­nya. Ai, senyor Cro­vetto, no som pas nosal­tres qui l’obli­guem a venir, suposo. Si jo tingués el pecu­liar humor de la senyora del ‘Dia­rio 16’ li diria: “Sig­nore Cro­vetto, havendo 300 mili­oni qui par­lano españolino, perchè expo­sarsi a l’infarto idi­o­ma­tico ficando el naso i per­dendo il tempo in questo raco­netto cata­lano?”

Aquest senyor vol ser “gen­til” quan acla­reix que si Cata­lu­nya el dis­gusta “«es sólo por aque­llo del idi­oma»”. Sento dir-li que, a Madrid, a mi em passa al revés: el que menys em molesta és el cas­tellà que par­len; el que no puc assi­mi­lar és l’“espa­nyol” que pen­sen.