Integració educativa

Som a l’Any Inter­na­ci­o­nal de la Ciència i la Tec­no­lo­gia Quànti­ques. Ha coin­ci­dit amb una època de gran inde­ter­mi­nació, també dels estu­di­ants i els cen­tres d’edu­cació supe­rior. Les espe­ran­ces i pers­pec­ti­ves d’un estu­di­ant d’ara no tenen res a veure amb les que tenia jo en simi­lars cir­cumstàncies. Era, el de la meva joven­tut, un temps en què podies ima­gi­nar el futur pre­ve­ient una evo­lució tem­po­ral incerta, però plau­si­ble. El mateix pas­sava amb les empre­ses, on els joves, al final dels estu­dis, hi podien anar a tre­ba­llar. Les empre­ses esta­ven sub­jec­tes a can­vis, amb vides més o menys llar­gues, però l’evo­lució i les neces­si­tats inter­nes no patien dis­rup­ci­ons sob­ta­des. Els tre­ba­lla­dors de mol­tes empre­ses podien pen­sar que tenien un lloc de tre­ball de per vida. Qui no coneix algú que quan va entrar a tre­ba­llar en un dels ara des­a­pa­re­guts bancs o cai­xes no va con­si­de­rar que havia tro­bat l’esta­bi­li­tat? Ha can­viat tot. Un món inde­ter­mi­nat. Quan arri­bes a una fita, tot és impre­vi­si­ble­ment dife­rent de com era quan vas començar el camí.

La for­mació que fa uns anys es dema­nava als joves era estàndard i pre­vi­si­ble. Una for­mació uni­ver­sitària o pro­fes­si­o­nal, a la qual segui­ria un període d’apre­nen­tatge dins la mateixa empresa. Algu­nes empre­ses es quei­xa­ven d’una for­mació uni­ver­sitària poc pràctica, però tam­poc es con­si­de­rava un gran pro­blema. Les coses han can­viat subs­tan­ci­al­ment. Un jove que comença estu­dis supe­ri­ors veu el món i creu que alguns títols tenen unes deter­mi­na­des pers­pec­ti­ves labo­rals, però serà així quan acabi els estu­dis? Segu­ra­ment no. L’essència és si haurà adqui­rit les eines necessàries per adap­tar-se a la situ­ació tro­bada. Tindrà les habi­li­tats que demana aque­lla feina a què aspira?

Tot i que els conei­xe­ments que apor­ten els graus són fona­men­tals, hi ha un èmfasi crei­xent en l’adqui­sició d’altres habi­li­tats pràcti­ques i com­petències trans­ver­sals, tècni­ques i pràcti­ques, que farien els gra­du­ats més com­pe­ti­tius. Aquest plan­te­ja­ment, sobre el paper, sem­bla cohe­rent, però el temps no és elàstic. Alguns diuen que les car­re­res uni­ver­sitàries són exces­si­va­ment llar­gues i teòriques i que cal una for­mació més àgil i pràctica. Els graus són exces­si­va­ment teòrics i poc pràctics? Cal­dria eli­mi­nar con­tin­guts teòrics per incre­men­tar els aspec­tes pràctics i l’adqui­sició de com­petències trans­ver­sals? O pot­ser s’hau­ria d’allar­gar la for­mació?

en Posaré un exem­ple extrem: medi­cina. És una car­rera molt exi­gent, amb sis cur­sos. El pla d’estu­dis té assig­na­tu­res de caràcter bàsic i clínic. Alguns estu­di­ants, interes­sats, com és lògic, per l’aspecte de l’apli­cació de la medi­cina, no valo­ren prou les assig­na­tu­res bàsiques. Com sem­pre, hi ha ten­si­ons per equi­li­brar les coses. Els conei­xe­ments biomèdics i la tec­no­lo­gia, pel bé de tots, avan­cen a gran velo­ci­tat. Com com­bi­nem les teo­ries com­pe­ten­ci­als amb la rea­li­tat del conei­xe­ment cien­ti­fi­cotècnic? Altres graus són ben dife­rents, però no és gens clar que la for­mació bàsica hagi de reduir-se per enca­bir-hi altres for­ma­ci­ons. El temps de la imme­di­a­tesa no deixa espai per a l’apre­nen­tatge i la reflexió. Té sen­tit voler crear titu­lats que encai­xin per­fec­ta­ment en fei­nes empre­sa­ri­als sense apre­nen­tatge? Té sen­tit titu­lats amb una for­mació bàsica feble que tin­guin difi­cul­tats per adap­tar-se als can­vis?

Les refle­xi­ons d’altres països i de les orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals cer­quen la manera d’adap­tar l’edu­cació supe­rior a les neces­si­tats soci­als can­vi­ants i inde­ter­mi­na­des. Gua­nyar fle­xi­bi­li­tat sense per­dre conei­xe­ments bàsics. Cre­uen que cal una nova defi­nició de l’edu­cació supe­rior o terciària o, més que nova defi­nició, rein­ter­pre­tar els papers, en el nos­tre cas, els cicles de for­mació de grau supe­rior, els graus i màsters i doc­to­rats uni­ver­si­ta­ris i la for­mació al llarg de la vida en què cal­dria incloure les micro­cre­den­ci­als. Tot és un con­junt que habi­lita les per­so­nes per incor­po­rar-se al món de la feina i pro­gres­sar al llarg del temps.

Com fem una inte­gració “intel·ligent” de la for­mació uni­ver­sitària i els cicles for­ma­tius de grau supe­rior? Com garan­tim la qua­li­tat i opor­tu­ni­tat dels pro­gra­mes d’apre­nen­tatge al llarg de la vida i de les micro­cre­den­ci­als? A parer meu, és impres­cin­di­ble un meca­nisme de reflexió que revisi, coor­dini i garan­teixi la inte­gració de tots els ele­ments del sis­tema d’edu­cació terciària i que tots els pro­gra­mes esti­guin acre­di­tats per l’Agència de Qua­li­tat amb un sis­tema exprés i sense tra­ves burocràtiques.