Els dits pelats

Cre­uem el dits, i posem espel­mes a la Verge o el sant que vul­guin, perquè aquesta set­mana que gai­rebé tot­hom torna del parèntesi de l’agost les xar­xes aguan­tin. Les xar­xes elèctri­ques, les xar­xes fer­roviàries, les xar­xes viàries...

Serà un gran èxit que tot ple­gat fun­ci­oni mit­ja­na­ment bé. Tam­poc dema­nem ni que cap res­pon­sa­ble de Red Eléctrica o Endesa renunciï al seu sou d’aquí a Nadal per pagar les indem­nit­za­ci­ons de l’apa­gada, ni que els trens arri­bin amb pun­tu­a­li­tat nòrdica ni que la cir­cu­lació per les nos­tres auto­pis­tes sigui tan fluida com a les auto­vies man­xe­gues. No: dema­nem que les com­pa­nyies només tri­guin tres o qua­tre hores a res­ta­blir el cor­rent elèctric en la pro­pera ava­ria, que els retards de Roda­lies no pas­sin dels 20 minuts i que puguem cir­cu­lar a 60 a les entra­des de Bar­ce­lona.

Només dema­nem això, anar patint el que s’ha de patir –la vida és molt dura, baby–, anar pagant la hipo­teca sense ensurts i els lli­bres de l’escola dels nanos, que diu que ja sur­ten a 100 euros de mit­jana per nen i així els pares de molts altres nanos d’altres llocs podran con­ti­nuar anant-los a bus­car de franc (bé: en alguns llocs d’aquí també, com a Santa Coloma de Gra­me­net, que diu que els paga l’Ajun­ta­ment).

Però ui, perdó, que ja he fet el vic­ti­mista una altra vegada. Demano humil­ment dis­cul­pes a la con­currència –a l’AVUI.​CAT cada cop tinc més fans de les Espa­nyes que em dedi­quen tres o qua­tre actes de fe al dia per nazi­ca­ta­la­nista, inso­li­dari, into­le­rant, traïdor (el meu pri­mer cognom acaba en ez) i llorón–, em fla­gel·lo i con­fio, com el pre­si­dent Mon­ti­lla, que tot això siguin pro­ble­mes pun­tu­als que fatal­ment han coin­ci­dit aquí aquest estiu i que l’admi­nis­tració Zapa­tero tindrà resolts en un plis plas així que l’AVE faci la seva entrada tri­om­fal a Bar­ce­lona pels volts del Nadal i Sol­bes i Álva­rez com­plei­xin amb escru­po­lo­si­tat, ara que estan fent els comp­tes dels pres­su­pos­tos de l’Estat, el que diu l’Esta­tut que s’ha d’inver­tir aquí en infra­es­truc­tu­res.

Serà un gran èxit, i pro­poso cele­brar-ho amb una rome­ria naci­o­nal a Mont­ser­rat, en senyal d’acció de gràcies, si el vice­pre­si­dent i minis­tre d’Eco­no­mia des­men­teix la por­tada de l’AVUI d’ahir i com­pleix reli­gi­o­sa­ment el 18,8% d’inversió en infra­es­truc­tu­res de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera.

I si no, què? Doncs si no, tran­quils. Tenim 21 dipu­tats del PSC a Madrid, 10 de CiU, 8 d’ERC, 6 del PP i 2 d’ICV-EUiA, que li poden posar les coses cos­te­ru­des a Zapa­tero, que només en té 143 del PSOE-PSOE (des­compto els del PSC). N’hi fal­ten 33 per arri­bar als 176 (majo­ria abso­luta). 33 que tam­poc sumen les altres mino­ries del Congrés (PNB, IU, CC, BNG) i que dubto que com­ple­tin els del PP. Ves per on, encara ens que­den algu­nes naus: només cal que els polítics tre­guin la cal­cu­la­dora de sumar i res­tar escons. La dels diners, el poble ja té els dits pelats de tant de fer-la anar.