Salou, capital cultural

Apa­rent­ment, vist amb una mirada este­re­o­ti­pada, podria sem­blar xocant que Salou sigui aquest any la Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana. Muni­cipi turístic per excel·lència, les plat­ges de sorra fina i dau­rada han cata­pul­tat històrica­ment el nom de Salou al d’un turisme gai­rebé exclu­siu de sol i platja, de tova­llo­les este­ses a tocar l’una al cos­tat de l’altra i de gui­ris amb la pell recre­mada tom­bant amunt i avall pel pas­seig que duu el nom de Jaume I, el rei que fa vuit segles va sor­tir jus­ta­ment del port natu­ral de Salou cap a la con­questa de Mallorca. Salou ha estat mode­lat pel turisme. Només cal que vegin que aquí hi ha l’edi­fici Sol i Mar, el pri­mer bloc d’apar­ta­ments d’estiu de llo­guer de Cata­lu­nya, que data de 1925 i que va ser pro­jecte de l’arqui­tecte Domènec Sugrañes i Gras. Apa­rent­ment, no hi hem d’anar a bus­car res més que el sol i platja, a Salou. Però en els dar­rers anys, quan ja fa una dècada i mitja que l’Ajun­ta­ment va eli­mi­nar els ras­tres del turisme de bor­rat­xera i va fre­nar acti­vi­tats com el Salou­fest, que por­ta­ven uni­ver­si­ta­ris angle­sos a des­fer­mar-se a la Costa Dau­rada, la capi­tal turística ha vol­gut fer-se valer i mos­trar-se com alguna cosa més. Que enguany sigui Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana va en aquest camí. L’alcalde, Pere Gra­na­dos, mira més enllà de la sorra fina i vol atraure un visi­tant que també s’interessi pels xalets moder­nis­tes, per la ruta per les trin­xe­res i nius de metra­lla­do­res de la Guerra Civil que s’este­nen pel lito­ral salo­uenc, pels jaci­ments arqueològics, per les acti­vi­tats cul­tu­rals, la gas­tro­no­mia... Una bona ocasió per redes­co­brir un altre Salou.