1980, dia a dia

El títol del volum publicat per Edicions 62 és Història gràfica de Catalunya dia a dia, 1980, i constitueix la tercera aparició anual d’aquesta voluntat “antològica”. Imagino que preparar un llibre d’aquesta mena és una feinada. No us dic res, “sentenciar” què cal recollir i què cal refusar!

La vida política, cultural, esportiva, folklòrica, social, anecdòtica, etc., que s’ha manifestat a Catalunya durant l’any 1980 és una massa de fets i de notícies difícilment “pastable” si es vol encabir en un motlle forçosament reduït i es pretén, a més, que els diversos ingredients quedin harmònicament equilibrats per a la majoria de paladars. Al meu entendre, el resultat aconseguit és francament bo, i haurà d’estar-hi d’acord qui sàpiga oblidar per uns moments les seves fílies i les seves fòbies, el seu legítim interès per una mena d’activitat determinada o la seva natural indiferència per certs aspectes que han estat recollits. Cadascú de nosaltres hauria fet el “seu” llibre, perfectament justificable, però hem de mirar-nos objectivament el panorama que ens presenta aquest volum, i el seu valor testimonial és notable.

Es tracta d’una Història gràfica, i realment la col·lecció de fotografies és la base de l’obra; alguns d’aquests documents gràfics són notabilíssims, i sovint hi trobem persones o situacions que ens fan pensar: que lluny que queda, ja, segons com, aquest 1980 que encara tenim a tocar! Hi ha moltes fotos inèdites i sovint encarregades per a aquesta edició.

Per a abastar allò que no ens podrien donar les imatges ha estat una bona idea afegir-hi d’altres informacions complementàries, onze articles sobre temes generals –projecció exterior de la cultura catalana, música, cinema, ecologia, economia, etc.– i fins i tot notícies marginals i cronològiques referides a fets produïts fora de Catalunya. És molt útil, també, l’apèndix estadístic, que inclou resums sobre població, agricultura, situació laboral, educació, consum, transports, composició del Parlament, traspàs de serveis, etc. Manuel Ibáñez Escofet signa el pròleg. Tractant-se d’una Història gràfica, jo voldria que no ens deixéssim enlluernar per les imatges, i fer justícia als textos: són moltíssims, i cada notícia escrita és un exemple de capacitat de resum i de llenguatge precís. Felicito ben sincerament els autors d’aquesta lliçó de periodisme.

Una sumària llista de morts el 1980 –Ventura Gassol, Joan Ballester, Edmon Vallès, Josep M. Poblet, Sebastià Gasch, Josep Llorens Artigues, Pau Vila, Joan Obiols, Xavier Regàs, Gussinyé…– fa impressió. Confiem que aquest 1980 hagin nascut, dia a dia, molts catalans que arribaran a fer bona història de Catalunya.