Els triops del clot d’Espolla

Deu ser perquè la platja de mar més pròxima és la que amb cada onada es dona a la sorra enganxifosa d’Empúries. Hi ha quelcom de salvatge i llibertari en l’aigua amb salabror que embat i s’entrega, oberta i fugissera. A diferència de la platja d’Espolla, d’una temporalitat pluvial, intensa i continuada, estancada per inundació, en aquest paratge enclotat de Fontcoberta, al pla de Martís. Tot i el terme oficial de “platja d’Espolla”, la denominació més popular, la que emprem els locals, no fa referència a una riba planera, descansada vora l’aigua que transcorre en un riu o fins i tot en un llac, sinó a una bassa gran amb fondària; el clot d’Espolla. Aquests dies de pluja diària, els aqüífers del Pla de l’Estany van plens i, cinc anys després de la seva última naixença, el clot s’ha omplert de les aigües que el nodreixen, subterrànies, allà on tot es connecta. És per això que quan l’estany de Banyoles vessa, Espolla s’omple i el salt de Martís es mostra esplèndid. És una cascada, abundosa aquests dies, però seca la majoria de l’any. Un saltant entre vegetació frondosa, de roques cobertes de molsa, pròpia d’una escena artúrica, a punt que aparegui la dama i entregui Excalibur al visitant que l’admira.

Si les onades marítimes, en el seu embat a terra, aboquen les restes d’un naufragi expulsades de la panxa oceànica, les aigües estancades són matrius acollidores d’amfibis, escarabats d’aigua, capgrossos o greixandos, i dels triops o apus com en diuen els avis de la comarca. Són crustacis prehistòrics, gambetes amb tres ulls, unes antenes i una cua bifurcada llarga. Amb el clot d’Espolla sec, les femelles deixen els seus ous al fang. Han resistit anys així i només desclouen quan s’omple d’aigua. Fa pocs dies de la inundació i, des de Limnos, Gerard Funosas explica que no se’n veuen encara de crescuts. “El pic, depenent de les temperatures, és al voltant de les tres setmanes després de la inundació”, assenyala. L’embat de les onades de la mar arrissada en un dia rúfol és una experiència contemplativa. També ho és el renaixement dels triops, recordatori, a més, que ells, voraços i resilients dins els ous, hi eren abans que nosaltres. “Els triops no són un entreteniment infantil”, recorden des de Limnos, alertant del reclam per a les càmeres d’un espectacle únic que esdevé un pla familiar que cal fer sense portar galledes.