Violència gestual

La que empra el Sr. Illa al Par­la­ment quan inter­pel·la els seus adver­sa­ris (ene­mics?), espe­ci­al­ment els dipu­tats de Junts i la Sra. Orri­ols. Els asse­nyala amb el dit agres­si­va­ment, amenaçado­ra­ment; us hi heu fixat? La impressió és lamen­ta­ble; que la màxima auto­ri­tat d’un país, al Par­la­ment del país, on rau (això és el que ens diuen) la sobi­ra­nia de l’ano­me­nat “poble”, se salti totes les nor­mes i tots els pro­to­cols de cor­te­sia par­la­mentària i parli així als que, per la raó que sigui, no com­bre­guen amb les seves idees, és molt greu. Als que ja tenim una edat, o dues, quan érem quit­xa­lla ens deien: “Nen(a), no asse­nya­lis amb el dit, que és de molt mala edu­cació!”, i l’abaixàvem com­pun­gi­da­ment. El senyor Illa, per edat, ho hau­ria d’haver sen­tit encara alguna vegada, però veient com actua, dona peu a pen­sar que mai el van cor­re­gir, o que tant se li’n refo­tia, o que con­si­dera que està tant per sobre del bé i del mal que creu que aques­tes misèries huma­nes no l’afec­ten. Les úniques con­clu­si­ons que en puc treure són que el seu aire tran­quil és pro­fun­da­ment fals i hipòcrita i que real­ment és una per­sona agres­siva (vio­lenta?), o que és un (molt) male­du­cat. Com a ciu­tadà del país, no sé quina triar com a pit­jor.