17-A, la indignació interminable
Hi havia la sospita que ni les condemnes del judici, ni la desclassificació de part dels documents secrets ni la comissió d’investigació, ni la suma de tot plegat, havien projectat tota la llum necessària als atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Aquella sospita cobra ara una nova dimensió amb la publicació que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, percebia mensualment 500 euros del CNI. La quantitat té una importància relativa, però el cobrament periòdic demostra que hi havia una relació consolidada entre els serveis secrets i l’ideòleg dels atemptats, un fet que obre la porta a reconsiderar escenaris que el relat oficial, polític i judicial, havia eliminat de l’equació. Si Es-Satty era informador dels serveis secrets, se suposa que la competència professional dels seus agents hauria d’haver detectat i evitat la comissió de l’atemptat més greu patit en dècades a casa nostra. Aquesta seria la lectura més benèvola, perquè el testimoni de Mohamed Houli –condemnat a 43 anys– en la comissió d’investigació continua alimentant la hipòtesi que, a un mes i mig de l’1-O, hi havia qui veia bé tota fórmula per fer trontollar l’independentisme, fos la que fos. En tot cas, les últimes revelacions deixen en mal lloc els responsables dels serveis secrets espanyols que van assegurar al Congrés que Es-Satty mai va ser col·laborador ni informador del CNI, com ara el seu exdirector, Félix Sanz Roldán. Sigui per incompetència, per malbaratament –si no hi havia cap relació o els informes del confident eren irrellevants, per què cobrava Es-Satty?– o per haver faltat a la veritat en seu parlamentària, hi ha motivacions suficients per iniciar noves actuacions: obrir diligències –fiscalia–, desclassificar d’una vegada tota la documentació del cas –govern– i reactivar la comissió d’investigació –grups parlamentaris– cridant Sanz Roldán i l’antic cap del CNI en la lluita antiterrorista, Luis García Terán, ascendit ara a secretari general. Tot Catalunya, però sobretot els centenars de víctimes i familiars, mereixen tenir la certesa que s’arriba al fons en la depuració de responsabilitats per iniciar una nova etapa sense l’espasa de Dàmocles que una nova informació pugui reobrir ferides i impedeixi tancar el dol.