La renda de les famílies catalanes

Segons un estudi de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, resulta que, no obs­tant l’incre­ment del PIB del país, la renda de les famílies cata­la­nes porta estan­cada 25 anys; els mit­jans se’n fan ressò. Bé, no sé com fan aquests estu­dis, però els sig­nes externs que es veuen pel car­rer con­tra­di­uen aques­tes estadísti­ques. En citaré uns quants: al meu poble, Sant Just, fa 25 anys, al nos­tre petit mer­cat, no hi havia tres boti­gues de men­jar pre­pa­rat com ara; al cos­tat del mer­cat no hi havia tres boti­gues per cui­dar les ungles, ni hi havia boti­gues per a mas­co­tes, ni d’estètica per­so­nal, ni gim­na­sos per cui­dar el cos; la majo­ria de la gent que no podia dinar a casa s’empor­tava la car­ma­nyola a la feina, i ara fins i tot te’l por­ten a casa; les estadísti­ques mos­tren com ha anat pujant el nom­bre de cata­lans que fan viat­ges turístics a tot el món... I podria seguir. Ins­tal·lar-se en la queixa per­ma­nent no és bo per enfo­car el futur, davant els rep­tes a què la huma­ni­tat s’enfronta. No hem gau­dit en la nos­tra història, de segles, d’un esta­tus mate­rial com l’actual en tots els aspec­tes.