Articles

No és només cosa del TGV

Les decla­ra­ci­ons dels direc­tius de Renfe i dels res­pon­sa­bles polítics del minis­teri de Foment han coin­ci­dit a atri­buir a dues cau­ses el caos que patei­xen el ser­veis de Roda­lies de Bar­ce­lona. La pri­mera seria l’arri­bada del TGV a l’Estació de Sants. La segona, el fet que el Par­tit Popu­lar no hi hagués inver­tit en les dues legis­la­tu­res de José María Aznar els recur­sos neces­sa­ris per evi­tar-ne el col·lapse. Aquesta dar­rera afir­mació és poc reba­ti­ble, com també ho és que, mal­grat que el govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero ha aug­men­tat les inver­si­ons en aquest àmbit a Cata­lu­nya, con­ti­nuen estan molt per sota –com es podia veure al qua­dre com­pa­ra­tiu que ahir va publi­car l’AVUI– de les que es des­ti­nen a Madrid. Pel que fa al pri­mer rao­na­ment, torna a ser una mitja veri­tat. No hi ha cap dubte que l’arri­bada del TGV a l’Estació de Sants i la coin­cidència de la xarxa de gran velo­ci­tat amb l’actual de Roda­lies i Regi­o­nals han desem­bo­cat en la crisi actual, però cal con­si­de­rar igual­ment què pas­sava abans.

Tal com publica avui aquest diari, tot i que les ava­ries gene­ra­lit­za­des van començar l’agost de l’any pas­sat, el ser­vei de Roda­lies va començar a patir satu­ració i irre­gu­la­ri­tats molt abans. Només cal repas­sar una memòria d’ano­ma­lies prèvia a les obres de TGV o cons­ta­tar, com fa l’AVUI, la pèrdua de pas­sat­gers, sobre­tot en hores punta des del 2005. Una altra vegada segons xifres del mateix minis­teri de Foment, els des­cens glo­bal del pas­satge entre 2005 i 2006, l’últim any del qual es dis­po­sen dades ofi­ci­als, va ser del 6,5 per cent. Aquesta tendència és molt més remar­ca­ble a la línia C1, que cobreix el Maresme, un tram que ha per­dut el 16,2 per cent dels pas­sat­gers de fa dos anys.

La dei­xa­desa en els trens, la falta d’un ser­vei sol­vent, la pèrdua de llocs de tre­ball, la inse­gu­re­tat en els vagons denun­ci­ada pels matei­xos con­duc­tors de Renfe, els retards i les ava­ries cons­tants vénen de lluny i no tenen res a veure amb el TGV. Cons­ti­tu­ei­xen un rosari d’ano­ma­lies i de des­propòsits que els actu­als res­pon­sa­bles de la com­pa­nyia pública i el minis­teri de Trans­ports han tin­gut tres anys per resol­dre. I no ho han fet.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.