El truc de Trump

Fidel al seu estil, Trump ha tor­nat a posar el món en estat de xoc, ara amb l’apli­cació urbi et orbi dels aran­zels “recíprocs”. L’objec­tiu de la nova ofen­siva pro­tec­ci­o­nista és, en parau­les del mateix pre­si­dent, cor­re­gir una “injustícia històrica” en els inter­can­vis comer­ci­als que ha permès a altres països enri­quir-se a costa dels EUA. Seguint aquesta lògica, apu­jant els aran­zels de manera gene­ra­lit­zada, s’aca­barà el dèficit comer­cial, les arques fede­rals recap­ta­ran més diners i s’incen­ti­varà la relo­ca­lit­zació de la pro­ducció made in USA. Per als que no som eco­no­mis­tes, costa d’enten­dre quin bene­fici traurà el país d’enca­rir els pro­duc­tes que com­pra a l’estran­ger, un sobre­cost que aca­ba­ran pagant les empre­ses i els con­su­mi­dors nord-ame­ri­cans. Però el mun­tatge té el seu truc i ara veiem que, en rea­li­tat, els tan pro­cla­mats aran­zels s’han con­ver­tit en mans de Trump en un ins­tru­ment de pressió per obli­gar els països a nego­ciar si volen evi­tar el gra­va­men, ja sigui obrint els seus mer­cats a les fir­mes nord-ame­ri­ca­nes, rebai­xant regu­la­ci­ons en el sec­tor digi­tal (com podria exi­gir a la UE) o cedint recur­sos natu­rals o, fins i tot, ter­ri­tori. Una política arris­cada, basada en el xan­tatge, que fa aug­men­tar encara més la incer­tesa glo­bal.