Escacs al Firal d’Olot
Cada cop que passo pel Firal d’Olot els ulls se me’n van a les dues taules d’escacs que hi van instal·lar ja fa temps. Sovint hi ha gent que les utilitza i, quan no n’hi ha, quedo meravellat de veure-hi sempre totes les peces col·locades al seu lloc d’inici o agrupades en un lateral després d’una partida. He d’admetre que els primers dies vaig pensar que els cavalls, les reines, els reis, els alfils, les torres i els peons –per aquest ordre– durarien ben poc, exposats com estan a una intempèrie abastable als brètols. I segur que no vaig ser l’únic a pensar malament. Doncs anava ben equivocat, la meva sensació que la via pública està dominada per l’incivisme o bé és errònia o bé els escacs del passeig d’en Blay són l’excepció que confirma la regla. També em podríeu replicar que potser l’entitat que ho gestiona –el Club Escacs Olot– substitueix ràpidament peces perdudes, però, francament, no els ho he preguntat per no desfer l’encanteri.
Donant per bona la versió que els escacs estan sortint indemnes, he comentat el fet amb amics i coneguts de la meva generació (els boomers) i coincideixen a sentir-se tan meravellats com jo i també en la seguretat que, a la nostra època (l’època esbojarrada, s’entén), les peces haurien desaparegut en un tres i no res. Algú m’ho ha dit fins i tot amb cert orgull i menyspreu als nous temps. A veure si resultarà que els joves d’ara són més educats que nosaltres! Hi va haver uns anys en què fer desaparèixer segons quins objectes es va practicar força, a Olot. Precisament al Firal hi havia hagut un tauler d’escacs gegant pintat a les rajoles, amb les corresponents peces de l’alçada d’una criatura de 10 anys. A vegades en faltaven perquè algú se les havia endut –i mira que dissimular-ho devia ser difícil–, i hores o dies més tard reapareixien, bé allà mateix o bé en un altre punt de la ciutat. També eren cèlebres les evaporacions de figures dels pessebres gegants que tan sovintejaven en nadals pretèrits. El nen Jesús del naixement de la plaça Major era dels més viatgers i això generava comentaris poc pietosos i la irritació dels pessebristes.
El cas dels escacs del Firal, en fi, és ben esperançador, un brot verd enmig de terra cremada.
