Assessorar la Diputació

La setmana passada li va tocar a Junts, que va veure com el Consell Executiu nomenava Albert Piñeira, exalcalde de Puigcerdà, com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aquesta setmana li ha tocat a ERC, que ha vist com la presidenta de la Diputació de Barcelona nomenava Tolo Moya, exresponsable de comunicació d’ERC, com a assessor. És perquè no tenen gent al PSC? És perquè Piñeira i Moya han fet un oportú canvi de militància? És perquè hi ha algun tipus d’acord al respecte entre les organitzacions? És perquè de cop i volta han decidit triar per a cada lloc els millors encara que no siguin del partit i Piñeira i Moya són els millors per a aquests llocs? O és una tómbola d’aquelles que “sempre toca, si no un xiulet, una pilota”? En tot cas, el retorn de Tolo Moya a la Diputació, on ja hi havia estat fins al juliol com a assessor d’ERC, que el va destituir, fa tuf. Fa molt de tuf i ressuscita una misèria, la dels assessors de les diputacions, que és una pràctica pudenta de fa anys. Pensava que s’havia acabat, però veig que no. Per a l’anterior direcció d’Esquerra, Tolo Moya era el responsable de l’estructura B del partit. La nova direcció, a partir de la comissió de la veritat de Tardà, el va exonerar. Com és que no és la mateixa ERC qui li torna a donar la feina? Ho té tot ple? Assessorar la Diputació té requeriments ben diferents que ser la dona del Cèsar. Per assessorar la Diputació ni ho has de ser ni ho has de semblar.