Viatjar

Ara que molta gent viatja, em fa gràcia escriure per què ho he fet, just abans de la Setmana Santa. Realment, val la pena bellugar-se i conèixer altres contrades. Espavila la ment i la rutina del dia a dia. Ara bé, si tens la sort de poder anar a un altre país, res a veure amb el català, llavors, les sensacions són importants. Us parlo de Mèxic, concretament del Yucatán. Una península que està formada per, Chiapas, Quintana Roo, Campeche i Yucatán. Les dimensions allà són inversemblants! Els espais són infinits. Quasi que no hi ha corbes a la carretera, que, per cert, hi ha molts forats i molts entrebancs urbans (en diuen topes) perquè no corris! La selva t’acompanya sovint. I les zones arqueològiques són inacabables. Les costes són diferents segons vagis al Pacífic, al golf de Mèxic o al Carib. Altres miracles naturals, com els cenotes (aigua dolça enmig d’un pou immens on et pots banyar!) o llacunes, més grans que l’estany de Banyoles, que et deixen garratibat! I, per acabar, et trobes la gent nativa, que són un pou de paciència, somriures i del que faci falta! El seu tarannà tan tranquil em va fer enveja, perquè aquí vivim massa de pressa! Potser valoren la vida diferent, ho vaig descobrir quan vaig entrar en un cementiri qualsevol. Hi havia tant de color que feia mal els ulls! Quina alegria, enmig de tanta tristor! Tens la sensació que se’n riuen fins i tot de la mort!