La rehabilitació del Parenostre

Fa onze anys (el juliol del 2014) que el llegat polític de Jordi Pujol està en entredit després de la seva confessió d’un delicte fiscal. Queda clara i denunciable la lentitud de la justícia perquè fins al novembre d’aquest any no s’ha assenyalat el judici a l’Audiencia Nacional. Han passat onze anys d’inhabilitació d’un personatge que en el suposat cas que la sentència el declari culpable ha pagat de llarg amb el rebuig social i polític essent figura important de la història contemporània de Catalunya. En el cas que el tribunal l’absolgui serà difícil rescabalar-lo. En el judici hi veurem tota la família Pujol menys la persona clau, Marta Ferrussola, que va morir el juliol de l’any passat. Tampoc hi serà la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat durant més de deu anys. Lluís Prenafeta va morir dimarts als 86 anys. Ferrussola i Prenafeta ho sabien tot i el seu testimoni hauria estat clau.

D’un temps ençà s’està visualitzant una certa rehabilitació de la figura de Pujol. Aquesta rehabilitació es va alimentar quan l’expresident va ser rebut al Palau de la Generalitat per l’actual, Salvador Illa. Pujol assisteix a tot tipus d’actes per tot Catalunya. És àmpliament aplaudit, lluny d’aquell rebuig dels primers anys de la confessió. L’havia vist al Parlament acompanyat del seu fill Pere, i menys un servidor per educació i Laura Borràs per compassió, pràcticament tothom li va girar l’esquena. Una imatge patètica, captada per les càmeres de televisió. Ara tot ha canviat i quan Pujol assisteix al Parlament és rebut amb cordialitat.

Dins del procés de rehabilitació del personatge s’hi pot inscriure la pel·lícula Parenostre dirigida per Manuel Huerga amb guió de Toni Soler i actors de gran qualitat com Josep Maria Pou. Sense ser una bona pel·lícula, té interès polític. Els fets queden lluny, però l’escena de pares i fills és ben vigent. En tot moment, la pel·lícula allunya Pujol d’haver posat la mà al calaix. Hi surt ben parat. En tot cas queda reflectit el poder i la influència d’un patriarca que “va deixar fer” a la seva família, sobretot al seu fill Jordi.