La cultura passa per Madrid

El govern Illa ha aprofitat Sant Jordi per traspuar ideologia en matèria nacional i lingüística. Que els dos grans noms de les celebracions institucionals hagin estat Javier Cercas i Loles León no és un fet menor, per bé que tractant-se de l’àmbit de la cultura es pot presentar tot des d’una aparent banalitat que desperta menys suspicàcies. Salvador Illa podia haver escollit qualsevol escriptor català per mantenir-hi una conversa sobre la gran festa del llibre i la rosa, però va decidir triar-ne un que ha escrit tota la seva obra literària en llengua castellana. Fins i tot, volent donar veu a la diversitat d’accents i punts de vista, podia haver-se decidit per un autor en català que provingués d’algun altre territori que no fos el Principat. Però no. Al mateix temps l’actriu Loles León ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi. No sé si compleix especialment els requisits d’haver “prestat serveis destacats a Catalunya” que estableix el decret amb el qual es va instituir la distinció, però al llarg de la seva història se n’han fet de molt més grosses que aquesta. Per exemple, el 1998 el govern de Jordi Pujol va atorgar-la a Juan Echevarría, que té entre els seus mèrits el fet de respondre a una vaga acomiadant gairebé una setantena de treballadors i haver mantingut fluides relacions amb entitats que reivindiquen el llegat de José Antonio Primo de Rivera. Per tant, ja no vindrà d’aquí. El que ens ha de preocupar més és el que es desprèn de tot plegat: el missatge subjacent és que la cultura important, la vertadera, es fa en castellà i mirant a Madrid. Que els bons només són bons si han rebut aprovació Fraga enllà i, en conseqüència, que tota la resta és regional. D’aquí a canviar un concert de Zoo per un altre de Taburete i Bertín Osborne, com va fer l’Ajuntament de València de PP i Vox, només és una qüestió de gradació.