El desencís laboral
En l’àmbit laboral s’han produït canvis profunds. Anys enrere, un jove amb ímpetu i il·lusió després d’accedir a la feina inicial de recepcionista d’un hotel podia arribar a ser el director de l’establiment. Es cultivava i fomentava el deure, la fidelitat, l’esforç, la superació i fins i tot el sacrifici. Imperava un sentit de pertinença a l’empresa i un compromís de progressió professional. Ara l’ocupació ha deixat de ser una finalitat vital prioritària. Només és un mitjà per aconseguir altres finalitats, com el propi benestar personal, o assolir projectes individuals. Les empreses persegueixen resultats. La seva meta és la productivitat, la màxima eficàcia. En l’actual context socioeconòmic d’inestabilitat laboral, amb sous que infravaloren l’empleat, de vegades sobrequalificat per a la tasca assignada, amb la desigualtat retributiva, la globalització, la deslocalització i la carestia de l’habitatge, no és estrany que les noves generacions es mostrin reticents, escèptiques i no tinguin aquest sentit de pertinença i vinculació a l’empresa. El factor humà queda relegat a la finalitat funcional.