Papa o mama
El papa ha mort i caldrà escollir-ne un de nou. I per què no una mama? La societat del segle XXI ens vanagloriem de la suposada igualtat de gèneres, però a l’Església argumenten els devots que, si Crist va escollir dotze deixebles sense dones entre ells i es va refusar les femelles en la seva causa, per això dos mil anys més tard les noies segueixen apartades del seminari i alhora del papat. La veritat és que els qui argumenten aquesta raó no tenen en compte el context històric en què el rabí Jesús va predicar la seva ideologia, en un món romà i jueu masclistes. Si va predicar la igualtat de drets entre els humans, homes i dones, i va tenir deixebles femenines, Maria Magdalena entre d’altres, no es comprèn que els seus descendents apartessin la dona de l’Església catòlica. Així, doncs, què passa amb la llei sàlica vaticana? Potser amb dos mil anys d’història no n’hi ha hagut prou per evolucionar? Tant els costa imaginar una dona papa? Una mama? I en aquest cas, de què tenen por els cardenals davant d’una femella? De perdre el celibat? Sembla obvi que de papa a mama n’hi ha per a tota una eternitat.