Prioritats de la política
Al final de la Segona Guerra Mundial s’inicià la guerra freda política i cultural. D’un dia a l’altre, les arts figuratives –pròpies de la cultura europea– quedaven abolides per tal de ser substituïdes pels inextricables gargots i esoterismes abstractes que formen l’anomenat art contemporani, esdevingut l’art únic, oficial i acadèmic –exalçat, publicitat i subvencionat per les institucions públiques, ja que altrament no existiria– en els països que avui constitueixen la Unió Europea. Cal tenir present que la renúncia a la llibertat d’expressió artística i cultural significà al mateix temps la dependència ideològica, econòmica i política envers els Estats Units, que ara ens critica i maltracta, deixant-nos de costat pel fet que els seus horitzons i interessos econòmics i polítics han esdevingut uns altres...