La vulnerabilitat, sensació i realitat

El futur energètic que ha decidit la UE obliga a una electrificació general, però l’apagada absoluta d’ahir permet constatar que la xarxa i les interconnexions no són prou robustes ni protegides. Sense electricitat res funciona –per la desaparició dels sistemes analògics– i l’ombra del caos ha estat per moments pertorbadora. El zero elèctric ha derivat en una sensació de fragilitat compartida per tothom que ha viscut unes hores sense subministrament que s’han fet eternes. Els nivells creixents d’interconnexió, globalització i integració energètica han comportat efectes positius per a la gestió del mix elèctric però, en contrapartida, han deixat més flancs exposats a contingències variades i a interferències generades des de tots el punts del món. Aquest fet incideix especialment en la percepció de vulnerabilitat d’una ciutadania acostumada que els subministraments bàsics funcionin raonablement i que les incidències no solguin depassar l’àmbit local. Ahir, els serveis que disposen d’una alternativa individual de generació elèctrica van poder mantenir l’activitat i, sense pretendre que tothom hagi de comprar un generador per al seu ús particular, aquesta és una de les mesures d’autoprotecció que caldria fomentar entre les administracions més properes. Més enllà de prendre’s poc o gens a broma la recomanació de Brussel·les d’incloure una ràdio amb piles en el lot de supervivència, cal assumir que la digitalització no és infal·lible i que tenir sistemes redundats en infraestructures estratègiques és exigible. Això inclou replantejar la comunicació de Protecció Civil i la transmissió d’informació a la ciutadania, encomanada a la xarxa de telefonia i dades mòbils, que ahir tampoc operava en els primers moments, els més crítics. Tampoc es justifica el retard en la comunicació de les causes de la incidència. Són massa debilitats.

Afortunadament, les conseqüències de l’apagada elèctrica global no han estat les pitjors possibles, ni de bon tros. Però l’enorme abast de l’afectació, que ha travessat fronteres estatals, és un senyal clar que conceptes com la sobirania energètica i l’autosuficiència s’han de continuar impulsant i incentivant.