Castells, sardanes... i caramelles

Molt d’acord amb la carta de Jordi Guardiola Salafranca en què, amb el títol “Castells i sardanes”, diu que “els castells tenen un ressò mediàtic que ajuda a la seva difusió, i la sardana no té aquest suport”. Jo aquí hi afegiria les caramelles, aquests cants de salutació primaveral que estan profundament arrelats al país i que es troben documentats des del segle XVI. Em pregunto: si la televisió pública catalana ofereix cada any la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, així com diverses jornades castelleres, per què no emet alguna de les destacades manifestacions de caramelles com les de Sant Julià de Vilatorta, un dels principals llocs de referència de les caramelles, o de Súria, l’anomenada “capital catalana de les caramelles” per la seva antiguitat i pel gran nombre de cantaires que aplega, o la trobada de colles de la Federació de Cors de Clavé que se celebra a Castell d’Aro? Crec també que les administracions públiques haurien de fer més per potenciar les caramelles en un moment en què no són poques les colles que viuen una etapa d’estancament per manca de gent, sobretot jove. Una nació com la nostra no es pot permetre el luxe que flaquegi cap dels seus principals trets d’identitat. I les caramelles, pel seu valor històric, cultural i etnogràfic, ho són. Cal tenir sempre present aquell lema que diu “el poble que canta mai no mor”.