El voraviu
Un any d’opa
Sánchez s’espolsa les puces, fa ‘màgia potàgia’ i desvia el focus mediàtic
Quan vaig sentir que el govern faria una consulta popular, em va passar com a la muntanya. Primer em vaig estremir, però seguidament vaig parir un ratolí. M’havia emocionat per res. No es pot ser ignorant en aquesta vida! La reunió del Cercle d’Economia, amb tota la llocarada reunida, era el marc incomparable per a una altra sanchada, i aquí la tenim! Ara que l’opa del BBVA al Sabadell fa un any que volta, i que la CNMV la col·loca finalment al teulat del govern, va el president del govern i proclama una consulta popular! Tot primer quedes parat, bocabadat i esmaperdut, que deia aquell! Babau com encara ets, et penses que parla d’un referèndum, et penses que parla de preguntar el parer a la ciutadania. Com fan els suïssos, que es pregunten mil coses de manera vinculant. Però aquests no deien que els referèndums els carregava el diable? No deien que dividien? No deien que no arreglaven res i que encara ho embolicaven tot? Ho deien i ho diuen, sí. La consulta popular de Sánchez no és tal consulta popular. No és res. És espolsar-se les puces. És acollonar la ciutadania. És riure’s del mort i de qui el vetlla. És xerrameca. És distreure l’atenció, desviar el focus mediàtic, que en diuen en el seu argot. Carnassa per guanyar temps, màgia potàgia. Un altre joc de mans. Un més. Una bogeria mariana com la d’anar-se’n uns dies a casa a reflexionar. O pitjor, perquè ara fa veure que ens hi implica a tots.
