EDITORIAL: Finançament: sense presses ni pressions

El des­blo­queig dels esculls per asso­lir un acord de finançament, anun­ciat després de la reunió entre el con­se­ller d’Eco­no­mia i la vice­pre­si­denta econòmica espa­nyola, podria ser una bona notícia per a Cata­lu­nya si no fos per la urgència que sem­bla domi­nar el govern espa­nyol després de molts retards, incom­pli­ments i incon­cre­ci­ons. Com és lògic, la reno­vada pressa de Rodríguez Zapa­tero per poder pre­sen­tar un acord de finançament autonòmic està dic­tada pel calen­dari elec­to­ral.

El pre­si­dent espa­nyol vol arri­bar al debat par­la­men­tari de política gene­ral, que es cele­brarà els dies 12 i 13 de maig, amb un acord de finançament que li per­meti fer front a pos­si­bles inco­mo­di­tats par­la­mentàries. En vigílies de les elec­ci­ons euro­pees, el govern espa­nyol vol con­tra­res­tar les bones expec­ta­ti­ves que els son­de­jos donen al PP per als comi­cis con­ti­nen­tals, i també pretén divi­dir un pos­si­ble front d’opo­sició que pugui sor­gir si no hi ha cap acord que garan­teixi el finançament i que es pugui pre­sen­tar com una reei­xida mesura gover­na­men­tal con­tra la crisi, que ha asso­lit una nova dimensió de gra­ve­tat amb l’aug­ment espec­ta­cu­lar de l’atur. La posició del govern cen­tral res­pon a una acre­di­tada estratègia de pas­sar de la inacció a les pres­ses i acon­se­guir una decisió que li doni avan­tat­ges. La res­posta dels grups cata­lans davant d’aquesta pressió gover­na­men­tal ha de ser la uni­tat, però també la con­sistència. Cal recor­dar que l’absència d’un acord sobre el finançament és pre­fe­ri­ble a un acord apres­sat, obtin­gut sota pressió i final­ment per­ju­di­cial per als interes­sos cata­lans.

La classe política cata­lana farà bé ajor­nant les seves pròpies con­si­de­ra­ci­ons pre­e­lec­to­rals, no cedint a les urgències i pres­si­ons de dar­rera hora i con­cen­trant-se a obte­nir les con­di­ci­ons de finançament con­sa­gra­des en l’Esta­tut i que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya han apro­vat majo­ritària­ment. El finançament és cer­ta­ment urgent, però no es pot forçar amb urgències dic­ta­des per l’agenda política, ni hau­ria de poder pre­sen­tar-se com una mesura de l’eficàcia del govern espa­nyol en la lluita con­tra la crisi.