El català, a ‘Històries de l’escola’
La sèrie Històries de l’escola de TV3 va oferir, per boca dels diferents mestres participants, un panorama poc esperançador sobre el català, revelant tot un seguit de dades com, per exemple, que el descens del seu ús social a les escoles no és problema dels immigrants nouvinguts, perquè, inclús a les escoles on n’hi ha pocs, els alumnes fills de famílies catalanoparlants també parlen entre ells en castellà al pati, i quan se’ls pregunta per què ho fan, no saben donar una raó concreta... I les causes? Doncs, una professora apunta aquest fet cabdal: tots els inputs que reben són en castellà. Però, encara n’hi ha més. Una professora d’una escola de Terrassa diu que a les grans ciutats hi ha un gran rebuig al català, personalitzant-lo, especialment, en l’alumnat sud-americà pel fet que, com que ja porten el castellà, no “necessiten” el català. El més preocupant de tot, però, és el reconeixement per part dels mestres que el fet d’haver d’anar dient sempre “en català, en català...” a l’aula, davant el qüestionament dels alumnes, “és esgotador, molt cansat; et trobes canalla que et diuen que tan oficial és el castellà com el català: aquesta situació tensa moltíssim els mestres”. Solucions? Dificilíssim! Però, n’apunto dues. Una, actuar, amb tota la força i més, en català sobre els inputs que reben els alumnes: xarxes, música, videojocs...; i dues, treure pressió als mestres introduint parcialment a l’aula el castellà com a llengua vehicular, mantenint, però, el català com a centre de gravetat de l’escola. I és que cal recordar això: el problema principal de la caiguda de l’ús social del català no és a l’escola, és al carrer!