Ui, que greu, ministre!

Estic convençut que l’àvia Neus hauria cridat desafiant: “El partit polític que estigui lliure de filtracions que tiri la primera pedra!” Aquí ha filtrat el pare, ha filtrat el fill i ha filtrat l’esperit sant. En el periodisme modern, català i espanyol, es filtra des del mateix moment del naixement, quan va morir el gos el desembre del 1975 i es va poder començar a esbandir la ràbia (o a provar-ho). A vegades els grans gurus, quan l’han feta ells o els mitjans en què treballaven, n’han dit periodisme d’investigació (com si sense investigació hi hagués periodisme), però del que parlaven en realitat era de periodisme de filtracions (pagades o no, en efectiu o en espècies). Ara el ministre Óscar Blanco i el PSOE oficial en pes estan indignats per la filtració dels missatges entre el president Sánchez i José Luis Ábalos. Ui, que greu, ministre! Que baixa d’Arbeca? Que ve de l’hort? És la primera vegada que en veu una, de filtració? És llosc o l’enlluernen? Estan tan indignats que el ministre plenipotenciari Félix Bolaños ja ha dit que van tots a la senyoreta (“iniciarem les accions legals pertinents”) si l’Audiencia Nacional o el Tribunal Suprem no obren una causa separada sobre la filtració d’aquests missatges. També ha insistit que el delicte és la filtració, no pas la publicació. Quines coses! Que filtraria ningú res si no fos per publicar-ho? I que ho sabríem, que la filtració interessada és l’esport nacional, si no es publiqués el que filtren?