Estats Esmorteïts

Per fi els Estats Esmorteïts d’Amèrica sembla que comencen a reaccionar contra el cicló Trump. En una mateixa setmana hem sentit el Boss, Bruce Springsteen, sermonejar en un concert contra els enemics de la democràcia, l’actor Robert de Niro clamar des de Canes per rebel·lar-nos contra la tirania i l’empresari Ben Cohen, cofundador dels gelats Ben & Jerry’s, denunciar el silenci còmplice de la massacre de Gaza mentre se l’enduien emmanillat del Senat nord-americà. No està pas gens malament per a la nació dels devoradors d’hamburgueses que van votar massivament pel magnat que aquests dies fa negocis a les Aràbies sense mirar prim per l’evident conflicte d’interessos. Però no són només els seus compatriotes els que reaccionen tard, també els europeus, que durant tants anys hem deixat que els ianquis ens traguessin les castanyes del foc a l’Iraq, a l’Afganistan, a Ucraïna... Ja veiem amb quins resultats. I ara la recepta dels més hiperventilats es veu que es basa a inflar els pressupostos militars i reintroduir la mili obligatòria per als nostres pobres joves, com si no en tinguessin prou amb un present encadenats als pares i un futur encadenats a les llistes de l’atur. Però tornem a Trump. Mentre el veig a la tele repartir encaixades i somriures als daurats palaus del Pròxim Orient –segurament salivant per la quantitat de zeros del taló– sento de fons la solemne banda sonora de la pel·lícula Air Force One, composta pel malaguanyat Jerry Goldsmith. Recordem que en el film, protagonitzat per Harrison Ford, els dolents són els russos, que segresten l’aparell presidencial, que acaba estavellat contra el mar. Sí, tan solemne, la banda sonora, com inapropiada, sobretot ara que el president dels EUA es deixa festejar pels amfitrions que li volen regalar el flamant i milionari avió. Posats a triar, hi ha una altra partitura de la llarga carrera del compositor més adient per a l’ocasió: La profecia, que posava tonada oscaritzada ni més ni menys que a l’Anticrist.